Es mostren 56529 resultats

clausurar

clausurar

verb transitiu una reunió clausurar definitivament clausurar , cerrar
 
Diccionari Català Castellà

clava

clava

femení [bastó] clava.

clava

femení bastó clava
 
Diccionari Català Castellà

clavador
-a

clavador

    adjectiu
  1. [que clava] clavador -ra.
    2. masculí i femení
  2. [de pedres precioses] engastador -ra.

clavador
-a

adjectiu que clava clavador -ra masculí i femení de pedres precioses engastador -ra
 
Diccionari Català Castellà

clavaó

clavaó

femení conjunt de claus clavazón
 
Diccionari Català Castellà

clavar


<title type="display">clavar</title>

    verb transitiu
  1. [posar claus] clavar.
  2. [introduir una cosa amb punta] clavar, hincar. Clavar les dents, clavar los dientes (o hincar el diente).
  3. [encaixar] encajar, insertar.
  4. [pedres precioses] clavar, engastar. Clavar un robí en or, clavar un rubí en oro.
  5. [fixar] clavar.
  6. [dir violentament] armar. Clavar un escàndol, armar un escándalo.
  7. arrear, dar. Li clavà un cop de puny, le arreó un puñetazo.
  8. figuradament [l'atenció, la mirada] clavar, fijar.
  9. clavar-les tot rient rient [dir les veritats] mezclar burlas con veras.
  10. clavar uns quants [cops, bufetades] dar de.
    11. verb pronominal
  11. clavarse, hincarse.
  12. [posar-se a fer alguna cosa] echar intr, echarse, ponerse. Es va clavar a córrer, a riure, echó a correr, se echó a reír.
  13. [posar-se a fer alguna cosa] romper intr, ponerse. Clavar-se a plorar, romper a llorar.
  14. familiarment [menjar] zamparse, tragarse. Es va clavar un plat de cigrons, se zampó un plato de garbanzos.
  15. marina, marítim clavarse, embarrancar intr.

clavar

verb transitiu posar claus clavar introduir una cosa amb punta clavar , hincar Clavar les dents , clavar los dientes o hincar el diente encaixar encajar , insertar pedres precioses clavar , engastar Clavar un robí en or , clavar un rubí en oro fixar clavar dir violentament armar Clavar un escàndol , armar un escándalo arrear , dar Li clavà un cop de puny , le arreó un puñetazo figuradament l'atenció, la mirada clavar , fijar clavar-les tot rient rient dir les veritats mezclar burlas con veras clavar uns quants cops, bufetades dar de verb pronominal clavarse ,…
 
Diccionari Català Castellà

clavari
-ària

clavari

    masculí i femení
  1. [persona que té les claus] llavero -ra, clavero -ra, clavario -ria.
  2. [tresorer] tesorero -ra.

clavari
-ària

masculí i femení persona que té les claus llavero -ra , clavero -ra , clavario -ria tresorer tesorero -ra
 
Diccionari Català Castellà

clavaria

clavaria

femení història clavariat clavería libro m de cuentas
 
Diccionari Català Castellà

clavariàcia

clavariàcia

femení botànica clavariácea
 
Diccionari Català Castellà

clavariat

clavariat

masculí càrrec de clavari clavería f
 
Diccionari Català Castellà

clavat
-ada

clavat

    adjectiu
  1. familiarment [idèntic] clavado -da, igual. Aquest noi és clavat a son avi, este chico es clavado a su abuelo. Aquells bessons són clavats, aquellos gemelos son clavados.
  2. [a mida] pintado -da, pintiparado -da, clavado -da. La jaqueta et ve clavada, la chaqueta te viene clavada (o que ni pintada).
  3. [fixat per claus] claveteado -da, clavado -da.
    4. masculí
  4. [conjunt de claus] clavazón f.

clavat
-ada

adjectiu familiarment idèntic clavado -da , igual Aquest noi és clavat a son avi , este chico es clavado a su abuelo Aquells bessons són clavats , aquellos gemelos son clavados a mida pintado -da , pintiparado -da , clavado -da La jaqueta et ve clavada , la chaqueta te viene clavada o que ni pintada fixat per claus claveteado -da , clavado -da masculí conjunt de claus clavazón f