Es mostren 56529 resultats

desedificar

desedificar

 

deseixidament

deseixidament

    adverbi
  1. [amb deseiximent] con desenvoltura, hábilmente.
  2. [amb despreniment] con desprendimiento, desinteresadamente.

deseixidament

 

deseiximent


<title type="display">deseiximent</title>

    masculí
  1. [de relacions] ruptura f.
  2. [sortida airosa] desenvoltura f, maña f, habilidad f, soltura f.
  3. [acció de desprendre's] desprendimiento.
  4. història i dret [d'un vassall] retractación [del juramento de fidelidad] f.

deseiximent

 

deseixir-se


<title type="display">deseixir-se</title>

    verb pronominal
  1. [rompre unes relacions] romper tr, romper con, interrumpir tr, cortar tr.
  2. història i dret [un vassall] retractarse [del juramento de fidelidad], romper el vasallaje.
  3. [desprendre's d'una cosa] desprenderse.
  4. [salvar-se d'una dificultat] librarse. Quin embolic: no sabia pas com deseixir-se'n!, qué embrollo: no sabía cómo librarse de él
  5. [sortir airós d'un afer] salir, desenvolverse, manejarse. Es va deseixir molt bé d'aquella comesa tan delicada, salió muy bien de aquel cometido tan delicado.

deseixir-se

 

deseixit
-ida

deseixit

    adjectiu
  1. listo -ta, despabilado -da, desenvuelto -ta.
  2. [paraules, maneres, etc] desenvuelto -ta, desenfadado -da.

deseixit
-ida

 

deselectrització

deselectrització

 

deselectritzar

deselectritzar

 

desembabaiar

 

desembadalir

desembadalir

    verb transitiu
  1. desembelesar.
  2. verb pronominal
  3. desembelesarse.

desembadalir

 

desembadocar