masculí desgobierno.

verb transitiu
1. [governar malament] desgobernar.
2. marina, marítim [una nau] desgobernar.

femení
1. [cas o esdeveniment funest] desgracia, desdicha. Si es moria, quina desgràcia!, si muriera, ¡vaya desgracia!
2. [sort adversa] desgracia, desdicha, mala suerte. Té desgràcia en tot el que emprèn, tiene desgracia en todo lo que emprende.
3. [mal perpetu] desdicha, desgracia. Té la desgràcia d'ésser sord, tiene la desgracia de ser sordo.
4. caure en desgràcia caer en desgracia.
5. desgràcia personal [víctima humana] desgracia personal. En l'accident no hi ha hagut desgràcies personals, en el accidente no ha habido desgracias personales.
6. i per més desgràcia y para mayor desgracia.
7. per desgràcia por desgracia, por desdicha, desgraciadamente, desdichadamente.

adverbi desgraciadamente, desdichadamente, por desgracia, por desdicha.

verb transitiu
1. [malmetre] desgraciar.
verb pronominal
2. desgraciarse. Es desgracià en un accident, se desgració en un accidente.

adjectiu
1. [que té desgràcia] desgraciado -da, desdichado -da, desafortunado -da. Desgraciat en el joc, desgraciado (o desafortunado) en el juego.
2. [que pateix desgràcies] desgraciado -da, desdichado -da.
3. [mancat de gràcia] desgraciado -da.

verb transitiu agricultura [netejar de gram] desgramar.

adjectiu
1. desgranador -ra.
femení
2. desgranadora (o màquina desgranadora) indústria tèxtil desgranadora.

masculí desgranamiento.

verb transitiu
1. agricultura [esgranar] desgranar.
2. màquina de desgranar indústria tèxtil desgranadora.
verb pronominal
3. desgranarse.