Es mostren 56529 resultats

dextrors
-a

dextrors
-a

 

dextrosa

dextrosa

 

dia


<title type="display">dia</title>

    masculí
  1. día. Tot el dia i tota la nit, todo el día y toda la noche.
  2. [temps] día. Un dia ennuvolat, un día nublado.
  3. [estat d'ànim] día. Un dia boig, trist, un día loco, triste.
  4. [data] día. El dia 16 de desembre, el día 16 de diciembre.
  5. [diada] día.
  6. plural [vida] días. Va acabar els seus dies a França, terminó sus días en Francia.
  7. plural [edat] días, años, edad f sing. Una persona de dies, una persona de días (o de edad).
  8. a dia adiat (o cert, o sabut) [dia prefixat] en un día fijo (o prefijado).
  9. a dies [de manera discontínua] a días.
  10. aixecar-se el dia aclararse (o despejarse) el día.
  11. a l'altre dia [l'endemà] al otro día, al día siguiente.
  12. al dia figuradament [al corrent] al día.
  13. al seu dia [oportunament] en su día.
  14. apuntar (o clarejar, o despuntar, o rompre) el dia [sortir el sol] apuntar (o despuntar, o rayar, o romper) el día.
  15. a tants dies (o mesos) de vista comerç i mercat [una lletra, etc] a tantos días (o meses) vista.
  16. bon dia! ¡buenos días!
  17. cada dia [contínuament] todos los días.
  18. cada dia cols, amarguen figuradament i familiarment cada día gallina, amarga la cocina, entre col y col, lechuga.
  19. cada dia té el seu mal cada día trae su afán.
  20. caure (o tombar) el dia caer el día, atardecer.
  21. començar bé (o malament) el dia empezar bien (o mal) el día.
  22. de cada dia de diario, de todos los días. Un vestit de cada dia, un vestido de diario.
  23. de dia de día.
  24. de dia en dia (o dia a dia) de día en día, día a día.
  25. del dia [d'avui] del día.
  26. dia darrer (o del Judici) día del Juicio (o del Juicio final).
  27. dia civil día civil.
  28. dia de camp día de campo.
  29. dia de classe (o d'escola) día de clase, día lectivo.
  30. dia dels difunts día de difuntos.
  31. dia dels Reis día de Reyes.
  32. dia de missa (o de precepte) día de misa (o de precepto, o de guardar).
  33. dia de tribunals dret [dia hàbil] día de tribunales.
  34. dia de vigília (o de dejuni, o de peix, o de magre) día de vigilia (o de ayuno, o de pescado).
  35. dia eclesiàstic día eclesiástico.
  36. dia feiner (o obrer, o de treball, o de feina, o de cada dia) día laborable (o de trabajo).
  37. dia festiu (o de festa) día festivo (o de fiesta).
  38. dia hàbil día hábil.
  39. dia i nit (o nit i dia) de día y de noche, día y noche.
  40. dia intercalar [del mes de febrer] día intercalar.
  41. dia lleig (o mal dia) día feo, mal día.
  42. dia per altre i dos arreu [molt sovint] un día sí y otro también.
  43. dia per dia [sense un dia de més] exactamente dentro de. Tornarem d'aquí a un mes dia per dia, volveremos exactamente dentro de un mes.
  44. dia rere dia día tras día.
  45. dia rodó día laborable [entre dos festivos].
  46. dia sideri día sidéreo (o astronómico).
  47. d'un dia a l'altre [en un dia proper] de un día a otro.
  48. d'un dia a l'altre [inesperadament] cualquier día, el día menos pensado, el mejor día.
  49. d'uns quants dies ençà de unos días a esta parte.
  50. el dia d'avui el día de hoy.
  51. el dia de Cap d'Any el día de año nuevo, el día primero de año.
  52. en el dia (o en el dia d'avui, o avui en dia, o avui dia) en el día de hoy, hoy día (u hoy en día).
  53. ésser més llarg que un dia sense pa figuradament ser más largo que un día sin pan.
  54. ésser tan cert com que ara és de dia ser tan cierto como que ahora es de día.
  55. estar al dia estar al día.
  56. fins un altre dia hasta otro día.
  57. hi ha més dies que llonganisses figuradament i familiarment [sobra temps per a fer una cosa] hay más días que longanizas.
  58. qualsevol dia (o el millor dia) [inesperadament] cualquier día, el día menos pensado, el mejor día.
  59. qui dia passa any empeny figuradament [desentendre's d'un problema] mañana será otro día.
  60. tal dia farà un any (o l'any) tal día hará un año.
  61. tenir dies (o tenir els seus dies) [ésser vell] tener días (o tener ya sus días).
  62. tenir dies (o tenir els seus dies) [ésser variable] tener días.
  63. tenir els dies comptats tener los días contados.
  64. tot el sant dia todo el santo día.
  65. un bon (o bell) dia un buen día.
  66. un dia i un altre un día y otro.
  67. un dia no i l'altre tampoc [mai] nunca en la vida, en la vida.
  68. un dia o un altre un día u otro.
  69. un dia sí l'altre també [sempre] un día sí y otro también.
  70. un dia sí un dia no (o dia sí dia no, un dia sí i un altre no, o dia per altre) un día sí y otro no.
  71. viure al dia vivir al día.

dia

 

diabasa

diabasa

 

diabètic
-a

diabètic

adjectiu i masculí i femení medicina diabético -ca.

diabètic
-a

 

diabetis

diabetis

 

diable


<title type="display">diable</title>

    masculí
  1. diablo, demonio.
  2. figuradament diablo, demonio. És un veritable diable, es un verdadero diablo.
  3. [carretó] diabla f, carretilla f.
  4. agricultura trillo.
  5. heràldica diablo.
  6. plural [admiració, sorpresa, enuig] diablos, demonios. Què diables hi feu, aquí dins?, ¿qué diablos hacéis aquí dentro?
  7. al diable al diablo.
  8. anar-se'n al diable [una cosa] llevársela el diablo, irse al traste.
  9. aneu-vos-en (o ves-te'n, o que se'n vagi) al diable figuradament i familiarment id (o vete, o que se vaya) al diablo (o al cuerno).
  10. com (o qui, o què, o per què) diables...? cómo (o quién, o qué, o por qué) diablos (o demonios)...?
  11. com el diable (o un diable, o mil diables, etc) (o més que el diable [o un diable, o mil diables, etc]) [moltíssim] como un demonio. Això cou com un diable, esto escuece como un demonio.
  12. del diable [enuig, menyspreu] del diablo (o demonio).
  13. del diable (o de tots els diables, o de mil diables, etc) del diablo (o de los diablos, o de todos los diablos).
  14. diable de [enuig o admiració] demonio de, diablo de. Aquest diable d'home no em dona sinó disgusts, este demonio de hombre solo me da disgustos. Diable de Joan, no en falla ni una, demonio de Juan, no falla ni una.
  15. diable de Tasmània zoologia [Sarcophilus harrisii] diablo de Tasmania.
  16. donar-se al diable (o a tots els diables) darse al diablo (o a todos los diablos).
  17. el diable, quan és vell, es fa ermità harto de carne, el diablo se metió a fraile.
  18. el diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell más sabe el diablo por viejo que por diablo.
  19. enviar (o engegar) al diable mandar al diablo.
  20. ésser el diable en persona ser el mismísimo demonio.
  21. ésser posseït del diable estar poseído por el (o del) demonio.
  22. pobre diable pobre diablo.
  23. que el diable se m'emporti (o se m'endugui) si... que me lleve el demonio si...
  24. tenir el diable al cos tener el diablo en el cuerpo.

diable

 

diablejar

diablejar

 

diableria

diableria

 

diablessa

diablessa

    femení
  1. diablesa, diabla.
  2. [dona dolenta] diablesa.

diablessa