adjectiu i masculí i femení violador -ra.

masculí violació.

nom propi femení Violante, Yolanda.

verb transitiu
1. violar.
2. [una persona] violar, forzar.
3. dret [un domicili] allanar, violar.



Vegeu també:
violar²

masculí [lloc plantat de violes] violar.


Vegeu també:
violar¹

masculí [pensió] violario.

adjectiu
1. [fet amb violes] violado -da. Xarop violat, jarabe violado.
2. [color] violado -da, violeta.
masculí
3. [color] violado, violeta.

femení
1. violencia.
2. fer-se violència [constrènyer-se] hacerse violencia, violentarse.
3. fer violència [a un text] violentar.
4. fer violència a algú [forçar] hacer violencia a (o sobre) alguien, violentar a alguien.

adjectiu
1. violento -ta. Una tempestat violenta, una tempestad violenta.
2. [agressiu] violento -ta.
3. figuradament violento -ta. Una passió violenta, una pasión violenta.
4. ésser violent [de fer una cosa] ser violento.
5. estar (o sentir-se, o trobar-se) violent estar (o sentirse, o encontrarse) violento.

verb transitiu
1. [constrènyer] violentar, forzar.
2. [una porta, un pany, etc] violentar, forzar.
3. [un domicili] allanar, violar, violentar.