masculí despectivament conciliabule.

femení conciliation.
• dret conciliation.

adjectiu i masculí i femení conciliateur -trice, médiateur -trice.

adjectiu conciliaire.


Vegeu també:
conciliar²

verb transitiu
1. [posar d'acord] concilier, mettre d'accord. Conciliar dos adversaris, concilier deux adversaires.
2. figuradament [guanyar] gagner. Conciliar la confiança d'algú, gagner la confiance de quelqu'un.
verb pronominal
3. se concilier, s'attirer. S'ha sabut conciliar les simpaties de tothom, il a su s'attirer la sympathie de tous.
4. figuradament [un superior] se concilier, s'attirer.
5. [ésser comptatible] se rapprocher de. En el fons, la seva teoria es concilia amb la tradició, sur le fond, sa théorie se rapproche de la tradition.



Vegeu també:
conciliar¹

adjectiu conciliatoire, conciliant -e.

adjectiu concis -e. Estil concís, style concis. Escriptor concís, écrivain concis.

femení concision.

femení [instigació] instigation.

verb transitiu exciter, soulever. Concitar la ira contra algú, soulever la colère contre quelqu'un.