<title type="display">disúric</title>
Pronúncia: dizúɾik
adjectiu i masculí i femení medicina dysurique.
Es mostren 56626 resultats
dit
<title type="display">dit</title>
Pronúncia: dít
-
masculí
- anatomia doigt.
- [dels guants] doigt.
- [mesura] doigt.
- a dos dits de figuradament [molt a la vora de] à deux doigts de. S'aturà a dos dits del precipici, il s'arrêta à deux doigts du précipice.
- alçar (aixecar) el dit [alçar el braç] lever le doigt.
- assenyalar amb el dit figuradament montrer du doigt.
- comptar amb els dits compter sur les doigts.
- dit anular (de l'anell) annulaire.
- dit assenyalador (apuntador, saludador, mestre) [índex] index.
- dit del mig (mitger, llarg, del cor, llépol) majeur (médius).
- dit del peu orteil.
- dit gros [polze] pouce.
- dit petit (xic, auricular, menut, menovell, gorrí) auriculaire (petit doigt).
- dits com botifarres (com botifarrons) doigts boudinés.
- dits de mort botànica [Xylaria sp] xilaire des bois.
- dos (quatre) dits figuradament i familiarment deux doigts. Dos dits de vi, deux doigts de vin.
- el dit de Déu figuradament religió [el poder de Déu] le doigt de Dieu.
- fer córrer els dits figuradament i popularment [furtar] mettre la main (le grappin) sur une chose.
- ficar (posar) els dits a la boca a algú figuradament i familiarment tirer les vers du nez à quelqu'un.
- fica't els dits al cul! (al nas!) vulgarment i despectivament bas les pattes!
- marcar (posar, plantar, estampar) els cinc dits a la cara figuradament i popularment flanquer une paire de claques, flanquer sa main sur la figure de, donner une giroflée à cinq feuilles fam.
- no moure un (ni) un dit per figuradament i familiarment ne pas bouger le petit doigt pour.
- no saber quants dits (els dits que) té a la mà figuradament, familiarment i despectivament [ésser curt d'enteniment] ne pas avoir pour deux sous de jugeote.
- no tenir dos dits de front (de seny, d'enteniment, no veure-hi dos dits de lluny) figuradament i familiarment ne pas avoir pour deux sous de jugeote.
- no veure-s'ho als dits figuradament i familiarment [una mercaderia] s'arracher (se vendre comme des petits pains).
- picar-se (agafar-se, cremar-se, enganxar-se) els dits figuradament i popularment se brûler les doigts (y laisser des plumes, se laisser prendre).
- prendre una cosa dels dits prendre des mains (arracher). Com que s'ha d'apujar el sucre, ens el prenen dels dits, comme le sucre doit augmenter, on se l'arrache.
- si li'n doneu com el dit, se'n pren (se n'agafa) com la mà (com el braç) figuradament il prend des libertés (il ne se gêne pas).
- tenir (bons) dits avoir des doigts d'or.
- tenir el dit (ficat, posat) a l'ull a algú figuradament i familiarment [tenir-li animadversió] avoir pris quelqu'un en grippe.
- tenir per la punta (pel cap) dels dits figuradament i familiarment savoir une chose sur le bout du doigt.
- tombar (fer caure, tirar a terra) amb un dit démolir d'un seul doigt.
- voler (demanar) dits exiger des mains d'artiste.
dit
masculí anatomia doigt dels guants doigt mesura doigt a dos dits de figuradament molt a la vora de à deux doigts de S'aturà a dos dits del precipici , il s'arrêta à deux doigts du précipice alçar aixecar el dit alçar el braç lever le doigt assenyalar amb el dit figuradament montrer du doigt comptar amb els dits compter sur les doigts dit anular de l'anell annulaire dit assenyalador apuntador , saludador , mestre índex index dit del mig mitger , llarg , del cor , llépol majeur médius dit del peu orteil dit gros polze pouce dit petit xic , auricular , menut ,…
dita
<title type="display">dita</title>
Pronúncia: dítə
-
femení
- pensée, sentence, dicton m. Una dita popular, une sentence populaire.
- comerç i mercat [preu que hom ofereix] offre, mise à prix. Fer (dir) una dita, faire une offre.
- estar en dita comerç i mercat être en vente.
- posar (donar) dita [en una subhasta] enchérir (faire une offre).
- treure de dita comerç i mercat surenchérir (monter).
dita
femení pensée , sentence , dicton m Una dita popular , une sentence populaire comerç i mercat preu que hom ofereix offre , mise à prix Fer dir una dita , faire une offre estar en dita comerç i mercat être en vente posar donar dita en una subhasta enchérir faire une offre treure de dita comerç i mercat surenchérir monter
ditada
<title type="display">ditada</title>
Pronúncia: ditáðə
-
femení
- chiquenaude, pichenette.
- [porció] un tout petit peu (la valeur d'un doigt). Una ditada de mel, un tout petit peu de miel.
- [senyal, taca] trace, marque de doigt. Les fotos són plenes de ditades, les photos sont remplies de traces de doigt.
-
ditada de mel
figuradament i popularment
afalac.
• consol.
ditada
femení chiquenaude , pichenette porció un tout petit peu la valeur d'un doigt Una ditada de mel , un tout petit peu de miel senyal, taca trace , marque de doigt Les fotos són plenes de ditades , les photos sont remplies de traces de doigt ditada de mel figuradament i popularment afalac • consol
diteisme
<title type="display">diteisme</title>
Pronúncia: ditəízmə
masculí religió dithéisme.
diteisme
masculí religió dithéisme
ditejar
<title type="display">ditejar</title>
Pronúncia: ditəʒá
-
verb intransitiu
- remuer les doigts. verb transitiu
- toucher avec les doigts.
- popularment música [el piano, l'acordió] pianoter.
- [tacar] laisser les marques des doigts.
ditejar
verb intransitiu remuer les doigts verb transitiu toucher avec les doigts popularment música el piano, l'acordió pianoter tacar laisser les marques des doigts
ditejat
-ada
<title type="display">ditejat</title>
Pronúncia: ditəʒát
adjectiu figuradament parsemé -e.
ditejat
-ada
adjectiu figuradament parsemé -e
ditet
masculí petit doigt ditets de la Mare de Déu botànica lligabosc tenir ditets dit tenir bons dits voler ditets dit voler dits
ditirambe
<title type="display">ditirambe</title>
Pronúncia: ditiɾámbə
masculí figuradament història i literatura dithyrambe.
ditirambe
masculí figuradament història i literatura dithyrambe
ditiràmbic
-a
<title type="display">ditiràmbic</title>
Pronúncia: ditiɾámbik
adjectiu figuradament història i literatura dithyrambique.
ditiràmbic
-a
adjectiu figuradament història i literatura dithyrambique