Es mostren 56626 resultats

encallador

encallador

 

encallament

encallament

 

encallar


<title type="display">encallar</title>

Pronúncia: əŋkəʎá
    verb transitiu
  1. [privar el moviment] enliser, immobiliser.
    • [un mecanisme] bloquer, coincer.
  2. figuradament arrêter, contrarier, paralyser. El seu silenci va encallar la conversa, son silence a contrarié la conversation.
  3. verb intransitiu i pronominal
  4. transports s'embourber, s'immobiliser, s'enfoncer, s'enliser. El cotxe ha encallat en un fangar, la voiture s'est embourbée .
    marina, marítim échouer, s'échouer.
  5. [un mecanisme] se bloquer, se coincer.
  6. figuradament [aturar-se] s'arrêter, se bloquer, s'interrompre.
    1. se coincer, se bloquer. No menjo peix, perquè les espines se m'encallen a la gola, je ne mange pas de poisson, parce que les arêtes se coincent dans ma gorge.
    2. être dans une impasse, bloquer intr.

encallar

 

encalliment

encalliment

 

encallir

encallir

 

encalmar-se

encalmar-se

 

encalmat
-ada

encalmat
-ada

 

encalostrar-se

encalostrar-se

 

encambrar

encambrar

 

encamellada

encamellada