Es mostren 56626 resultats

encarnament

encarnament

masculí encarnació art pintura, escultura carnation f antigament medicina cicatrisation f
 
Diccionari Català francès

encarnar


<title type="display">encarnar</title>

Pronúncia: əŋkərná
    verb transitiu
  1. donner une forme humaine.
  2. art colorer les chairs.
  3. figuradament incarner, personnifier. Luter encarna l'esperit de la Reforma, Luther incarne l'esprit de le Réforme.
    4. verb intransitiu i pronominal
  4. [les ungles] s'incarner pron.
    5. verb intransitiu
  5. medicina [posar carn nova] se cicatriser pron.
    6. verb pronominal
  6. cristianisme [Déu fer-se home] s'incarner, se faire chair.

encarnar

verb transitiu donner une forme humaine art colorer les chairs figuradament incarner , personnifier Luter encarna l'esperit de la Reforma , Luther incarne l'esprit de le Réforme verb intransitiu i pronominal les ungles s'incarner pron verb intransitiu medicina posar carn nova se cicatriser pron verb pronominal cristianisme Déu fer-se home s'incarner , se faire chair
 
Diccionari Català francès

encarnat
-ada

encarnat
-ada

adjectiu convertit en carn incarné -e cristianisme incarné -e adjectiu i masculí color de carn incarnat -e , rouge
 
Diccionari Català francès

encarnatiu
-iva

encarnatiu
-iva

adjectiu antigament medicina cicatrisant -e
 
Diccionari Català francès

encarranquinament

encarranquinament

masculí popularment fait de refiler un travail
 
Diccionari Català francès

encarranquinar


<title type="display">encarranquinar</title>

Pronúncia: əŋkərəŋkiná
    verb transitiu
  1. popularment i despectivament [endossar] coller, refiler un travail pas très commode à faire.
    2. verb pronominal
  2. se charger de, s'occuper de. Quan va morir la seva germana, ell es va haver d'encarranquinar dels fills, au décès de sa sœur, il s'est occupé des enfants.

encarranquinar

verb transitiu popularment i despectivament endossar coller , refiler un travail pas très commode à faire verb pronominal se charger de , s'occuper de Quan va morir la seva germana, ell es va haver d'encarranquinar dels fills , au décès de sa sœur, il s'est occupé des enfants
 
Diccionari Català francès

encàrrec


<title type="display">encàrrec</title>

Pronúncia: əŋkárək
    masculí
  1. [diligència] commission f, course f. Fer un encàrrec, faire une commission.
  2. comerç i mercat commande f. Fer un encàrrec, passer une commande.
  3. ni fet d'encàrrec comme sur mesure (opportunément).
  4. per encàrrec [a petició] sur commande.

encàrrec

masculí diligència commission f , course f Fer un encàrrec , faire une commission comerç i mercat commande f Fer un encàrrec , passer une commande ni fet d'encàrrec comme sur mesure opportunément per encàrrec a petició sur commande
 
Diccionari Català francès

encarregar


<title type="display">encarregar</title>

Pronúncia: əŋkərəɣá
    verb transitiu
  1. [confiar, encomanar] charger. M'han encarregat d'escriure't, on m'a chargé de t'écrire. Encarregar una cosa a algú, charger quelqu'un d'une chose.
  2. [reservar] réserver. Encarregar les entrades per telèfon, réserver les places par téléphone.
    3. verb pronominal
  3. se charger de. Encarregar-se de la venda, se charger de la vente .
    • s'occuper de. Ell es va encarregar de la biblioteca, il s'est occupé de la bibliothèque.

encarregar

verb transitiu confiar, encomanar charger M'han encarregat d'escriure't , on m'a chargé de t'écrire Encarregar una cosa a algú , charger quelqu'un d'une chose reservar réserver Encarregar les entrades per telèfon , réserver les places par téléphone verb pronominal se charger de Encarregar-se de la venda , se charger de la vente • s'occuper de Ell es va encarregar de la biblioteca , il s'est occupé de la bibliothèque
 
Diccionari Català francès

encarregat
-ada


<title type="display">encarregat</title>

Pronúncia: əŋkərəɣát
    adjectiu i masculí i femení
  1. employé -e, préposé -e.
    2. masculí i femení
  2. responsable. Soc l'encarregat de l'escorxador, je suis le responsable de l'abattoir .
    • cadre (dirigeant un service) m.
  3. encarregat de negocis chargé -e d'affaires.
    4. femení
  4. inculpation indue.
  5. donar les encarregades rejeter la faute sur (rendre responsable).
  6. dur-se'n les encarregades reconnaître ses torts.

encarregat
-ada

adjectiu i masculí i femení employé -e , préposé -e masculí i femení responsable Soc l'encarregat de l'escorxador , je suis le responsable de l'abattoir • cadre dirigeant un service m encarregat de negocis chargé -e d'affaires femení inculpation indue donar les encarregades rejeter la faute sur rendre responsable dur-se'n les encarregades reconnaître ses torts
 
Diccionari Català francès

encarrellar

encarrellar

verb transitiu regionalisme tomàquets, figues, etc enfiler