Es mostren 56626 resultats

escopir


<title type="display">escopir</title>

Pronúncia: əskupí
    verb intransitiu
  1. cracher. Escopir a la cara d'algú, cracher au visage de quelqu'un. Prohibit d'escopir a terra, défense de cracher par terre.
  2. escopir al cel cracher en l'air.
  3. verb transitiu
  4. cracher. Escopir sang, cracher du sang.
  5. [repel·lir] rejeter, repousser.
  6. figuradament [els canons] cracher.
    1. [la mar] rejeter.
    2. [insults, injúries] cracher.

escopir

 

escopolamina

escopolamina

 

escora

escora

 

escorar

escorar

 

escorball

escorball

 

escorbut

escorbut

 

escorbútic
-a

escorbútic
-a

 

escorç

escorç

 

escorça


<title type="display">escorça</title>

Pronúncia: əskɔ́rsə
    femení
  1. botànica [d'un arbre] écorce.
    1. [de les fruites] coque, écalure.
    2. [de magrana] écorce.
  2. anatomia cortex m.
  3. figuradament écorce, extérieur m.
  4. escorça cerebral cortex m (écorce cérébrale).
  5. escorça terrestre geologia écorce terrestre.

escorça

 

escorçador
-a

escorçador
-a