Es mostren 56626 resultats

cantar


<title type="display">cantar</title>

Pronúncia: kəntá
    verb intransitiu
  1. chanter.
  2. [els ocells, els insectes] chanter.
  3. figuradament [produir soroll una cosa] chanter. L'aigua ja canta, l'eau chante déjà .
    • [les peces d'un mecanisme] grincer.
  4. figuradament i familiarment [desdir una cosa] détonner, jurer, trancher. Aquest moble canta, ce meuble détonne .
    • [fer pudor] sentir mauvais. Et canten els peus, tes pieds sentent mauvais.
  5. verb transitiu
  6. chanter. Cantar una cançó, chanter une chanson.
  7. [celebrar, lloar] célébrer, louer, chanter. Cantar els mèrits de l'equip de rugbi, louer les mérites de l'équipe de rugby.
  8. [dir una cosa en veu alta] annoncer, proclamer. Cantar les resultats, proclamer les résultats .
    • [un text] énoncer à haute voix (pour comparer, confronter).
  9. figuradament [confessar] chanter, avouer.
  10. cantar com una calàndria figuradament i familiarment chanter comme une alouette.
  11. cantar de ple (de pla) [confessar] manger le morceau (se mettre à table).
  12. cantar la palinòdia se rétracter.
  13. cantar les absoltes figuradament considérer une chose comme terminée.
  14. cantar les veritats a algú chanter pouilles à quelqu'un (tancer quelqu'un vertement, dire à quelqu'un ses quatre vérités, ne pas mâcher ses mots à quelqu'un).
  15. cantar missa cristianisme dire sa première messe.
  16. cantar victòria chanter victoire.
  17. fer cantar algú [fer-lo parlar, confessar] faire parler quelqu'un (tirer les vers du nez à quelqu'un).

cantar

 

cantarella


<title type="display">cantarella</title>

Pronúncia: kəntəɾéʎə
    femení
  1. [cant monòton] chant monotone m.
  2. [cosa massa repetida] rengaine. Sempre la mateixa cantarella!, c'est toujours la même rengaine!
  3. [en el parlar] accent chantant m.
  4. plural [caramelles] chansons interprétées à Pâques en Roussillon, Vallespir, Ampourdan.

cantarella

 

cantarellejar

cantarellejar

 

cantàrida

cantàrida

 

cantata

cantata

 

cantatriu

cantatriu

 

cantautor
-a

cantautor
-a

 

cantell


<title type="display">cantell</title>

Pronúncia: kəntéʎ
    masculí
  1. [cara estreta d'un objecte] chant.
    1. [de la taula] coin.
    2. [d'una moneda] tranche f.
  2. [de pa] quignon, croûton.
    • [d'un ganivet] dos.
  3. [d'un llibre] tranche f.
  4. [extrem d'una cosa] bout, bord.
  5. de cantell sur la tranche, sur le côté, de chant.

cantell

 

cantellatge

cantellatge

 

cantellejar

cantellejar