[pl: -assos] masculí agricultura grappe f.

femení botànica [Quercus ilex ssp rotundifolia] yeuse, chêne vert m.

masculí geografia i botànica bois d'yeuses.

masculí botànica [Iberis umbellata] ibéride f, imbéris en ombelle, thlaspi des jardiniers.

adjectiu regionalisme
1. [sense punta] émoussé -e. Fulla carrada, lame émoussée.
2. ésser carrat d'espatlles être carré -e d'épaules.

masculí popularment i regionalisme música [xerric-xerrac] crécelle f.

masculí
1. [càrrega] chargement.
2. construcció [pes] charge f.
3. marina, marítim [mercaderies] cargaison f, chargement.
4. [obligació pecuniària] charge f.
5. dret [d'una acusació] charge f.
6. economia débit.
7. [ocupació] poste, charge f, fonctions f pl. És titular d'un càrrec important al ministeri, il est titulaire d'un poste important au ministère. Suspendre algú del seu càrrec, suspendre quelqu'un de ses fonctions .
   1. [tasca, funció] charge f.
   2. [cura] charge f.
8. a càrrec de à la charge de.
9. agafar (prendre) al seu càrrec prendre à sa charge.
10. al càrrec de à la charge de.
11. alt càrrec hautes fonctions.
12. càrrec d'ànimes cristianisme charge d'âmes.
13. càrrec i descàrrec doit et avoir.
14. ésser (anar) a càrrec de être à la charge de (incomber à). Les despeses van a càrrec meu, les dépenses sont à ma charge.
15. fer-se càrrec de prendre en charge (se charger de, prendre en main, prendre sur son dos, assumer).
16. fer-se càrrec (el càrrec) de se rendre compte de (prendre conscience de).
17. tenir al seu càrrec avoir à sa charge (s'occuper de).

femení
1. [allò que pesa] charge. La càrrega d'un vaixell, la charge d'un navire. Vagó de càrrega, wagon de marchandises. Animal de càrrega, bête de charge (de somme).
2. [acció de carregar] chargement m.
   • marina, marítim cargaison, chargement m.
3. tecnologia charge.
4. [d'una arma] charge.
5. [mesura] charge.
6. ciències militars [atac a l'enemic] charge.
7. dret [obligació] charge.
8. electricitat charge.
9. figuradament [obligació, molèstia] charge. Aquesta feina no és pas cap càrrega per a mi, ce travail n'est pas une charge pour moi.
10. anar a pas de càrrega figuradament [caminar ràpidament] marcher au pas de course (de charge).
11. càrrega de profunditat marina, marítim i ciències militars charge de profondeur.
12. càrrega de tinta arts gràfiques cartouche d'encre (recharge).
13. ésser una càrrega [per a algú] être à charge à quelqu'un.
14. portar la càrrega de prendre en charge.
15. repartir la càrrega équilibrer la charge.
16. tornar a la càrrega figuradament revenir à la charge.

femení
1. [acció de carregar] chargement m.
2. [acumulació] foule, tas m.
3. [febre] montée.

adjectiu
1. [que pot ésser carregat] à charger.
   • susceptible d'être chargé -e.
masculí i femení
2. [bastaix] chargeur -euse.
masculí
3. [lloc on es carrega] lieu de chargement.
4. [instal·lació, instrument] chargeur.
   1. [d'una arma] chargeur.
   2. [de bateries] chargeur.
5. [del moll] docker m.
6. no treure res a carregador figuradament [no aprofitar] ne retirer aucun profit.