extinció (→)
sufocació (d'un foc)


© Manuel Franquesa

1. extingir
   sufocar, apagar impedint l'entrada de l'aire. Sufocar un incendi.
   ofegar. Ofegar el foc amb centra.
   amortar o amortir. L'aigua amorta el foc.
   acugular, esmorteir el foc dificultant l'accés de l'aire.
   abaixar, fer perdre intensitat el foc.
   matar (fig.). Matar el foc amb una galleda d'aigua. Matar la set.
   bufar, apagar un llum bufant. Bufa la candela, que ja s'hi veu.
   
2. tancar. Tanca la ràdio.
   
3. Fig.
   extingir
   eclipsar. La seva bellesa eclipsava (o apagava) la de totes les altres.
   amarar (la calç), apagar-la.
   
4. (apagar-se pron.)
   esblamar-se, cessar de donar flama.
   morir (el foc, la llum)

© Manuel Franquesa

(dit d'un color)
desmaiat
baix


© Manuel Franquesa

aquietament
assossegament
mitigació o mitigament


© Manuel Franquesa

aplacar (la ira)
amainar, fer disminuir d'intensitat. La seva humilitat amainà la ira del rival.
calmar (→)
amansir (→)
assossegar
mitigar (la ira, etc.)
pacificar
desenquimerar
desenfadar
desenfuriar
desenutjar
desarmar (fig.)


© Manuel Franquesa

batre
atupar o tupar
ataconar
baquetejar
assamarrar
assarronar
aplançonar
atonyinar
bastonejar
garrotejar
carregar (algú) de cops
adreçar (fig.)
adobar (fig.)
escalfar (fig.)
flingantejar
estomacar
esgalabrar
esgarbissar
estovar
surrejar
blavejar (algú), omplir-lo de blaus.
donar (o clavar) llenya
donar un fart de llenya
donar un jaco
espolsar l'esquena (a algú)
donar un fart de garrotades
donar tacó
aplanar les costures
fer (a algú) un vestit de blavet
prendre la mida de l'esquena
rompre la crisma
posar llis (algú)
tocar el cul (a un infant), surrejar-lo.
dardar
capolar
carregar (algú) de cops
donar un juli


© Manuel Franquesa

1. → reparar.
   
2. pron. → arranjar -se.

© Manuel Franquesa

→ vitrina.


© Manuel Franquesa

→ pompa.


© Manuel Franquesa

→ deixar.


© Manuel Franquesa