1. → arrambar.
   
2. → abandonar.
   Antònims: Desarraconar.

© Manuel Franquesa

aciniforme
racemiforme


© Manuel Franquesa

→ ajuntar.


© Manuel Franquesa

arrimar
adossar. Aquest armari, adosseu-lo a la paret.
acular, arrambar una cosa per la seva part posterior. Van acular el carro contra el marge.
redossar, arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de recer.
arraconar, arrambar en un racó.


© Manuel Franquesa

→ reprensió.


© Manuel Franquesa

1. ran
   ras, arran de terra. Passar ras, a poca altura de terra.
   → prop.
   
2. → després.

© Manuel Franquesa

1. assocar, tallar un arbre arran de terra.
   → tallar.
   
2. → arrasar.

© Manuel Franquesa

→ arrencar.


© Manuel Franquesa

1. acunçament
   acomodament o acomodació
   endreç, endreça o endreçament
   endegament
   estructuració
   componiment
   disposició
   arreglament
   combinació
   Compareu: gomboldatge
   → ordenació, organització.
   
2. → acord.

© Manuel Franquesa

1. Disposar en l'ordre convenient.
   disposar
   combinar
   endreçar
   acunçar, arranjar amb art.
   endegar
   endreçar
   ajustar. Ajustar un casament.
   acordar
   acomodar, disposar una cosa en un lloc convenient.
   ordenar
   compassar, arranjar d'una manera regular.
   compondre, arranjar amb especial artifici el propi físic. Una dona que es compon molt.
   encarrilar (→), arranjar un afer que marxa malament.
   esquematitzar, arranjar segons una disposició esquemàtica.
   agençar
   adobar
   acondiciar. Han deixat el bosc molt ben acondiciat.
   agibellar. Agibellar els vestits.
   amanir, disposar o arranjar una cosa de manera apta o convenient per a l'ús que hom n'ha de fer.
   aconduir. Si haguéssiu aconduït millor les mercaderies, no s'haurien avariat.
   aguisar, arranjar, disposar.
   arreglar
   pastar (fig.). Així s'ho pastà ell mateix.
   afaiçonar, arranjar, compondre. Ell ens ho afaiçonà tan bé, que tot hi cap.
   compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines.
   imposar (en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina.
   fer. Fer el llit. Avui farem les habitacions dels hostes.
   liquidar un afer, arranjar-lo definitivament.
   formar, arranjar un cos de tropes en una forma determinada.
   sistematitzar, arranjar segons un sistema.
   estructurar, arranjar donant a la cosa una estructura determinada.
   organitzar, arranjar una cosa donant-li una estructura orgànica.
   seriar, arranjar formant una sèrie.
   desentravessar, arranjar una cosa que estava entravessada.
   gomboldar, arranjar una cosa en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos?
   emballestar. Ara que ho teníem tot emballestat, ens ho vens a desfer.
   conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit.
   encistellar, conjuminar.
   remeiar o posar remei, arranjar un mal.
   habilitar. Habilitar la sala com a dormitori.
   manegar (fig.), arranjar, per ext., un afer embolicat.
   engiponar, arranjar malament una cosa.
   engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera.
   urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable.
   acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant.
   Compareu: adaptar, amenitzar, ordenar (→).
   Antònims: Desconcertar. Tragirar. Desarranjar. Desagençar.
   
2. (arranjar-se pron.). Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc.
   compondre-s'ho o compondre-se-les
   combinar-s'ho
   arreglar-se. No cal que l'ajudis: ja se sap arreglar tot sol.
   sortir-se'n. Aquesta tasca no és gens fàcil: no sé pas com me'n sortiré.
   espavilar-se. Espavila't a fer-ho aviat, si no, et passaran al davant.
   enginyar-se
   apanyar-se. No passis ànsia, que ell ja se sap apanyar.

© Manuel Franquesa