arrapós
aferradís


© Manuel Franquesa

1. aferrar
   → emportar-se.
   
2. → esgarrapar.
   
3. (arrapar-se pron.)
   enrinxar-se (una planta enfiladissa)
   → agafar -se.
   Antònims: Desarrapar.

© Manuel Franquesa

Bastó emprat per a arrasar mesures.
rasadora


© Manuel Franquesa

1. Enderrocar fins arran de terra.
   assolar
   desolar
   arranar. Han arranat el molí vell.
   talar (poblats, camps, etc.)
   → abatre, destruir, rasar.
   
2. Tallar arran. → tallar.
   
3. → rasar.

© Manuel Franquesa

1. → abatre.
   
2. (arraulir-se pron.) → arrupir-se, arronsar -se.

© Manuel Franquesa

ratxós, que obra a ratxes.
sobtós, que obra bruscament, sense aturar-se a pensar-hi.
capisser, que obra capriciosament, segons el que li passa pel cap.
rampellut, que fa les coses a rampells.
arruixat
rauxós
llunàtic, d'humor variable, que va a rauxes.
tenir ramalades, ésser arrauxat.
Compareu: precipitat
→ impulsiu, capriciós.
Antònims: Reposat. Assenyat. Reflexiu.


© Manuel Franquesa

emportament
ravata
alienació
frenesí o frenesia
transport
→ ira, bogeria.


© Manuel Franquesa

→ aïrar-se.


© Manuel Franquesa

ravatat
→ irat.
Compareu: emportat


© Manuel Franquesa

1. (una paret)
   referir, donar a una paret una capa de calç i grava o de guix, per allisar-ne la superfície i preparar-la per a eixalbar-la.
   rebatre, aplicar a una paret una primera capa de morter.
   Compareu: remolinar o arremolinar, estucar, emmaressar, enguixar
   
2. (carn o altra vianda)
   empanar
   gratinar
   
3. → cobrir, tapar, embolicar.
   Antònims: Desarrebossar.

© Manuel Franquesa