1. → incitar.
   
2. → tirar.
   
3. → abaixar.
   
4. → afluixar.

© Manuel Franquesa

vinguda. La vinguda de l'hivern. Esperava la vinguda del meu pare.
(Arribada i vinguda, evidentment, no són pas sinònims, però en molts casos són equivalents.)
adveniment
aparició. A l'aparició del pare, tota la família esclatà en alegrois.


© Manuel Franquesa

1. Tocar al terme del seu camí, una persona o una cosa.
   aplegar o plegar (dial.). Al cap de poc aplegà el capità.
   pervenir, arribar amb dificultat i esforç a l'indret on volíem anar.
   atènyer. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare.
   abordar, arribar a un ribatge. Abordarem a Tarragona. Abordàrem a les sis.
   aterrar, arribar, prendre terra, un ocell, un avió.
   guanyar, arribar al lloc que hom pretén. Les naus guanyaren el port.
   esdevenir. Llavors esdevingueren en un prat.
   tocar, arribar, en un viatge, a un punt on hom no roman. Fent aquesta ruta no hi tocarem, a Avinyó.
   recalar, arribar, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut.
   fer cap (a un lloc)
   Compareu: venir
   
2. Atènyer el fi perseguit.
   pervenir
   atènyer
   accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat.
   reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava.
   
3. Per transcurs del temps, una època esdevenir actual.
   venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran.
   caure la nit, arribar la nit.
   
4. Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell.
   atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos.
   ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja.
   arpejar (v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja.
   aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena.
   
5. Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi.
   abastar (v. intr.). Amb la mà abastava al sostre. No ho abasto a comprendre.
   acabar (en frases negatives). No ho acabo de veure.
   
6. Tenir lloc, una cosa. → esdevenir -se.

© Manuel Franquesa

→ ambiciós.


© Manuel Franquesa

1. → arrambar.
   Antònims: Desarrimar.
   
2. (arrimar-se pron.) Fig. → acollir -se.

© Manuel Franquesa

1. exposar. Exposà la seva vida per salvar el fill. Exposar a l'aventura.
   aventurar. No aventureu els diners en una empresa com aquesta.
   comprometre, posar en una situació crítica. Comprometre en un negoci dubtós tota la seva fortuna.
   córrer el risc de
   posar-se en perill de
   córrer el perill de
   jugar-se (fig.). Jugar-se la vida, el bon nom.
   fer un vaitot
   anar-li (a algú una cosa). No vagis allí: t'hi va la pell.
   posar-ho tot sobre una carta, arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix.
   posar tota la carn a la graella, íd.
   
2. (arriscar-se pron.)
   desafiar un perill, la mort, etc.
   reptar. Reptar la mort, la ruïna.
   embarcar-se, entrar en un afer difícil.
   tirar-s'hi de cap (fig.)
   posar el cascavell al gat, arriscar-se a una acció perillosa.

© Manuel Franquesa

1. riscós
   atzarós
   escabrós (esp. moralment)
   → perillós.
   
2. comprometedor

© Manuel Franquesa

1. crespar. Crespar el cabell. Crespar la roba.
   encrespar, íd.
   rullar, arrissar els cabells formant rulls.
   anellar, arrissar en forma d'anelles.
   Antònims: Desarrissar.
   
2. (arrissar-se pron.)
   enrullar-se
   enrinxolar-se

© Manuel Franquesa

cresp
rull o rullat. Tenia els cabells rulls.
escarolat, arrissat com l'escarola.
ondat o ondulat
enrinxolat


© Manuel Franquesa

intercadent


© Manuel Franquesa