Acció o efecte d'arrugar o d'arrugar-se.
corrugació
atavellament
masegament
rebregada
rebregadissa


© Manuel Franquesa

1. corrugar. Corrugar les celles.
   arrufar (una part de la cara). Arrufar el nas, el front, les celles.
   arronsar, arrugar en la frase arronsar les celles.
   aixafinar, arrugar una tela, un paper, etc., per compressió. Ves amb compte quan t'asseguis que no aixafinis les faldilles.
   bollar, fer bollats en una tela, en un vestit, en un cortinatge, etc.
   crespar. Crespar la roba, fer-hi arrugues o plecs.
   frunzir
   prisar
   afiganyar. Afiganyar la roba, el vestit.
   rebregar (→)
   atavellar, fer tavelles en una roba, en un paper, etc. Portava unes faldilles atavellades.
   masegar, sotmetre una cosa a accions que tendeixen a arrugar-la.
   
2. (arrugar-se pron.)
   apergaminar-se (la pell d'una persona).
   Antònims: Desarrugar.

© Manuel Franquesa

rugós
cresp
boca-rugat, dit d'una persona que té els llavis arrugats, les comissures dels llavis caigudes.


© Manuel Franquesa

1. Fer caure en ruïna una construcció.
   ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases.
   aterrar
   esbaldregar o esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc.
   enrunar, convertir en runes.
   
2. (arruïnar-se pron.)
   anar-se'n a terra (un edifici, una construcció, etc.)
   esbaldregar-se o esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge.
   → esllavissar-se.
   
3. Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut.
   minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament.
   malmetre
   fer malbé
   desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha.
   descabalar, fer perdre a algú els cabals o diners.
   desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs.
   empobrir
   ensorrar (fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo.
   arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats.
   llevar la pell (a algú) (fig.), arruïnar-lo.
   eixugar la butxaca (d'algú), deixar-lo arruïnat.
   
4. (arruïnar-se pron.)
   anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se.
   empobrir-se (→)
   descabalar-se
   deixar-hi els ossos (en un afer, etc.)
   caure en la misèria
   ballar el capoll (fig.)
   restar amb la camisa a l'esquena
   perdre bous i esquelles, perdre-ho tot.
   Antònims: Enriquir-se. Surar. Refer-se.

© Manuel Franquesa

1. → arruïnar.
   debolit, que ha estat destruït, per efecte d'una deterioració gradual.
   
2. (Dit d'una persona)
   empobrit
   descabalat
   desdinerat
   arrossinat
   tronat
   estar amb l'aigua fins al coll
   ésser home a l'aigua
   ésser l'hereu de la casa cremada
   Compareu: insolvent

© Manuel Franquesa

(≠ ruixar)
Fer allunyar l'aviram, les mosques, etc.
esquivar
allunyar
espantar
aüixar


© Manuel Franquesa

arraulir-se
cargolar-se
encarcarar-se. Encarcarar-se de fred.
encorbar-se
Antònims: Repanxolar-se.


© Manuel Franquesa

cargolat. Anava tot cargolat de fred.
enarcat
encorcobit
culivat
arronsat com un cuc o simplement arronsat


© Manuel Franquesa

1. parc, paratge on hom guarda municions, carruatges, peces d'artilleria, etc.
   armeria, lloc on es guarden les armes.
   → dipòsit.
   
2. Fig.
   mina. Aquest llibre és una mina d'anècdotes picants.
   pou. Aquesta dona és un pou de ciència.

© Manuel Franquesa

1. Habilitat, destresa a fer certes coses, adquirida.
   ciència (en sentit ampli). La ciència de ben viure.
   tècnica. Aquest home posseeix la tècnica de la vida tranquil·la: és un veritable filòsof.
   
2. Manera de fer alguna cosa segons certes regles.
   mestria
   perícia
   
3. Sistema de preceptes i regles per a fer bé una cosa.
   tècnica. La tècnica de la guerra. La tècnica del reclam.
   
4. → professió.
   
5. rudiments, coneixements elementals d'un art.
   beceroles, íd.
   
6. En sentit estricte, les activitats que tenen un objecte purament estètic. Tradicionalment i rutinàriament hom enumera sis arts, que se solen anomenar belles (Belles Arts): Pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa. Avui, l'arquitectura és més una ciència o una tècnica que un art. En canvi, hom sol donar el nom de setè art al cinema.
   
7. → mitjà.
   
8. Filat de pescar.
   artet o artó, art petit que es cala i es lleva de mar estant.
   → xarxa.

© Manuel Franquesa