1. v. intr. → desitjar.
   Compareu: conspirar a. Tots conspiraven al bé comú.
   
2. v. tr.
   inspirar
   inhalar
   respirar. Respirava profundament l'aire de la muntanya.
   ensumar, aspirar amb força l'aire pel nas.
   Compareu: xuclar

© Manuel Franquesa

nasprar
enasprar
enarbrar
pleixellar
enginjolar
→ sostenir.
Antònims: Desenasprar.


© Manuel Franquesa

m.
naspra
perxell
pleixell
→ pal, canya.


Vegeu també:
aspre²


© Manuel Franquesa

1. adj.
   Desplaent al tacte.
   asprós
   rústec (≠ rústic)
   cantellós
   esgarrapós
   rugós
   raspós
   grosser
   hirsut o híspid (dit del pèl dur i aspre)
   Antònims: Suau. Dolç. Mòrbid.
   
2. Desplaent al paladar.
   asprós
   acerb
   asperulós, lleugerament aspre.
   astringent. Gust astringent.
   estíptic, que té un sabor astringent (tèc.).
   raspós. Un vi raspós.
   bròfec. Aquest vi és molt bròfec.
   verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds.
   escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror.
   
3. Desplaent a l'orella.
   agre
   acre
   irritant
   estrident
   ronc
   aiguardentós o d'aiguardent, es diu de la veu.
   
4. Desplaent a l'olfacte.
   acre. Una olor acre.
   irritant
   
5. Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau.
   esquerp
   rude
   aspriu
   escrú
   vinagrós. Un home vinagrós.
   dur
   càustic
   adust
   eixut
   brusc
   malagradós
   malamorós
   Compareu: salvatge, brutal, grosser, rústic
   
6. → abrupte, difícil.
   
7. Ésser aspre: Asprejar. Raspar. Aquest vi raspa la boca.
   
8. Fer tornar aspre: Enasprir.
   
9. Tenir un gust més o menys aspre: Asprejar.



Vegeu també:
aspre¹

© Manuel Franquesa

asperitat
aspredat
aspror
estridència (d'un so)
insuavitat
→ aspre.


© Manuel Franquesa

1. informar (→)
   fer sabedor (algú d'alguna cosa)
   donar-li'n (a algú) notícia
   fer saber (quelcom a algú)
   fer entenent (≠ donar entenent)
   participar
   comunicar (→)
   acientar (≠ aciençar)
   manifestar
   notificar (esp. oficialment)
   noticiar
   donar coneixement (d'una cosa a algú)
   referir
   reportar
   avisar
   significar, fer saber amb signes o paraules. Li vaig significar la seva decisió d'emigrar a Amèrica.
   posar al corrent (algú de quelcom)
   tenir al corrent (algú de quelcom), assabentar-lo successivament del desenvolupament d'un afer.
   ennovar. M'han ennovat d'aquesta desgràcia.
   revelar, assabentar algú d'una cosa que es tenia amagada.
   posar de manifest
   intimar. Li vaig intimar la notícia (el complement és la cosa participada, no la persona que hom assabenta).
   
2. (assabentar-se pron.)
   arribar (una cosa) a orelles (d'algú)
   tenir esment (d'una cosa)
   prendre's esment (de quelcom), adquirir-ne coneixença.
   haver nassada (d'una cosa), tenir-ne notícia.
   tenir fum (d'una cosa), tenir-ne una vaga notícia.

© Manuel Franquesa

a cient de (tal o tal), tenint aquest ple coneixement de la cosa, estant-ne assabentat.


© Manuel Franquesa

gustar
paladejar
gustejar
Compareu: degustar, llepar-se'n els dits, fer llepadits d'una cosa


© Manuel Franquesa

saciar
sadollar
→ atipar, satisfer.


© Manuel Franquesa

dardar
→ ferir, matar.


© Manuel Franquesa