aspre2

  1. adj.
    Desplaent al tacte.
    asprós
    rústec (≠ rústic)
    cantellós
    esgarrapós
    rugós
    raspós
    grosser
    hirsut o híspid (dit del pèl dur i aspre)
    Antònims: Suau. Dolç. Mòrbid.
  2. Desplaent al paladar.
    asprós
    acerb
    asperulós, lleugerament aspre.
    astringent. Gust astringent.
    estíptic, que té un sabor astringent (tèc.).
    raspós. Un vi raspós.
    bròfec. Aquest vi és molt bròfec.
    verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds.
    escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror.
  3. Desplaent a l'orella.
    agre
    acre
    irritant
    estrident
    ronc
    aiguardentós o d'aiguardent, es diu de la veu.
  4. Desplaent a l'olfacte.
    acre. Una olor acre.
    irritant
  5. Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau.
    esquerp
    rude
    aspriu
    escrú
    vinagrós. Un home vinagrós.
    dur
    càustic
    adust
    eixut
    brusc
    malagradós
    malamorós
    Compareu: salvatge, brutal, grosser, rústic
  6. → abrupte, difícil.
  7. Ésser aspre: Asprejar. Raspar. Aquest vi raspa la boca.
  8. Fer tornar aspre: Enasprir.
  9. Tenir un gust més o menys aspre: Asprejar.



    10. Vegeu també:
    aspre1



© Manuel Franquesa