1. Fatigar el cervell, marejar, amb sorolls.
   atordir
   atribolar (≠ tribular). No em diguis res, no m'atribolis, que encara ho faré més malament.
   atracallar, atabalar, desconcertar algú amb renys, retrets, burles, etc.
   atorrollar. Em va fer tantes preguntes, que em va atorrollar.
   escalfar el cap
   marejar (fig.)
   posar (a algú) un cap com un tabal (o com uns tres quartans)
   
2. (atabalar-se pron.)
   perdre el cap
   perdre la carta de navegar
   esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, etc.
   → atordir.

© Manuel Franquesa

1. El fet i el resultat d'atacar.
   escomesa o escometiment
   contraatac
   escalada, atac final, quasi definitiu. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada.
   agressió, atac no provocat.
   assalt, salt o assaltament, atac brusc d'una fortalesa, nau, etc., per apoderar-se'n. Donar l'assalt. Prendre per assalt. Rebutjar l'assalt.
   càrrega, atac abrivat. Càrrega de cavalleria. Càrrega a la baioneta. Donar una càrrega. Tornar a la càrrega (també en sentit fig.). Terme usat de preferència en llenguatge militar.
   arremesa
   envestida
   falconada, atac a fi d'emparar-se de quelcom. Donar (o pegar) falconada.
   encamisada, atac de nit per a sorprendre l'enemic adormit (mil.).
   Compareu: ofensiva
   
2. (En medicina)
   treball o tropell, en la frase tenir un treball (o un tropell), tenir un atac sobtós de feridura, un desmai, etc.
   crisi (per ext.). De sobte, després de mig any de treva, va tenir novament una crisi.
   → accés.

© Manuel Franquesa

impugnable
Compareu: vulnerable


© Manuel Franquesa

Eina per a pitjar la càrrega d'una arma de foc, antigament, o per a atacar o pitjar el tabac dins la pipa.
baqueta
burxa
furga (d'una arma de foc)


© Manuel Franquesa

1. Donar la primera escomesa a un adversari.
   contraatacar
   assaltar. Vint galeres assaltaren la nau.
   abordar (una nau a una altra). S'usa també en sentit fig.
   afalconar, atacar o envestir abrivadament.
   afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa.
   encontrar-se, atacar-se mútuament.
   batre. Batre la muralla amb l'artilleria
   agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren.
   escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós.
   hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany.
   carregar. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar.
   passar a la càrrega
   arremetre
   envestir
   sortir a l'encontre
   prendre (en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front.
   prendre l'ofensiva
   girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que en sortiràs perdent.
   caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.).
   tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca.
   treure les ungles, atacar després d'ésser provocat.
   mossegar (fig.), atacar acerbament de paraula.
   atemptar (v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana.
   abalançar-se (contra algú)
   atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen.
   
2. Començar una acció destructora sobre alguna cosa.
   menjar-se. L'àcid es menja el coure.
   rosegar. L'aiguafort rosega el ferro.
   → corroir, destruir.
   
3. Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. → començar.
   
4. → fixar, enganxar, pitjar.
   Antònims: Desatacar.

© Manuel Franquesa

1. → atapeir, pitjar.
   
2. → adobar.
   
3. → apallissar.
   
4. → atipar -se.

© Manuel Franquesa

1. → mirar.
   
2. → adonar-se.

© Manuel Franquesa

→ acostar, atracar.
Antònims: Desatansar. Allunyar.


© Manuel Franquesa

afetgegament
pitjament


© Manuel Franquesa

1. comprimir
   serrar. No ens podíem bellugar, al metro, de tant serrats que anàvem.
   prémer. Premuts dins la munió, no podíem donar un pas.
   pitjar. Pitjar la llana dins d'un coixí.
   afetgegar o enfetgegar, atapeir, el trepig de les persones, el pas d'un vehicle, etc., la terra estovada; atapeir la llana, la palla, etc., dins el sac, la màrfega, etc., que la conté.
   maçonar o piconar, atapeir la terra o el paviment a cops de maçó o picó.
   entatxonar, atapeir una cavitat amb allò que hom hi posa.
   apinyar. La gent anava talment apinyada, que ningú no es podia moure.
   abarrotar, atapeir de mercaderies, articles, etc., un magatzem, una botiga.
   atacar, atapeir una cosa dintre una altra, esp. pitjar la càrrega d'una arma de foc antiga o el tabac en una pipa.
   ataconar. Va ataconar els papers dins del sac.
   ataquinar. Anàvem ataquinats dins l'autobús.
   Compareu: condensar: fer entrar molta matèria en un llibre, un discurs, etc.
   
2. (atapeir-se pron.). Esdevenir més compacte.
   acopar-se, formar, una planta, una copa atapeïda.
   Antònims: Desenfetgegar. Estufar. Esponjar. Desatapeir. Aflonjar. Aclarir. Desentatxonar. Esclarissar-se.

© Manuel Franquesa