1. aerosfera
   estratosfera
   fotosfera
   aire
   èter (poèt.)
   
2. → ambient, aire.

© Manuel Franquesa

→ nuclear.


© Manuel Franquesa

admirat (→)
sorprès (→)
quedar de pedra
meravellat (→)


© Manuel Franquesa

1. (≠ estordir)
   Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari.
   atarantar
   fer cloquejar el cap (a algú)
   atabalar (→)
   desesmar o fer perdre l'esma
   esbaltir (≠ abaltir)
   atracallar
   atribolar
   
2. Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit.
   atorrollar
   fer perdre el cap (o la testa)
   fer perdre l'oremus
   destemptar, posar algú en un estat d'esperit de no saber cap a on decantar-se.
   fer perdre la carta de navegar
   desconcertar

© Manuel Franquesa

→ concedible.


© Manuel Franquesa

dispensador (m. i f. i adj.)
dispenser (només adj.)
Antònims: Concessionari.


© Manuel Franquesa

→ concedir, admetre.


© Manuel Franquesa

atracada
atansada (d'una nau), acte d'atansar-la a la riba.


© Manuel Franquesa

1. Atansar una nau a terra, a una altra nau.
   atansar
   acostar
   prendre terra
   abordar
   envestir la platja
   aterrar
   Antònims: Desatracar.
   
2. → atacar.
   
3. (atracar-se pron.) → atipar -se.

© Manuel Franquesa

1. El fet o el resultat d'atreure.
   atraïment
   
2. (En física)
   cohesió, atracció que manté unides les molècules d'un cos.
   gravitació, força per la qual tots els cossos, segons llur massa, s'atreuen mútuament. (S'aplica sobretot als astres.)
   Antònims: Repulsió.
   
3. → atractiu, espectacle.

© Manuel Franquesa