1. m. Allò que atreu o sedueix en algú o en alguna cosa.
   atracció
   incentiu o incitament
   al·licient
   esquer (fig.), allò que ens atreu envers alguna cosa.
   encant. Els encants d'una persona.
   gràcia, allò que en una cosa, i sobretot en una persona satisfà estèticament i atreu. Una noia plena de gràcies.
   seducció
   cimbell (fig.), allò que hom fa servir d'incentiu, per a atreure. Paren travetes i fan cimbells a jovencells (Jaume Roig. Lo Spill).
   mirallets (fig.)
   abelliment. Induir a pecar amb paraules, esguards i altres abelliments.
   Compareu: enllepoliment o enllaminiment
   
2. adj. Que té el poder d'atreure.
   atractívol o atraient
   incitatiu, que incita.
   seductor
   xamós
   falaguer
   llaminer (fig.). Li vaig proposar l'afer d'una forma molt llaminera.
   captivador
   corprenedor
   ple de gràcia
   magnètic (fig.)
   festejadís, que invita a festejar-hi. És una noia festejadissa.
   Antònims: Repelenc. Repelós. Repugnant.

© Manuel Franquesa

→ ocupat.


© Manuel Franquesa

adj. → atractiu.


© Manuel Franquesa

1. Arribar a agafar algú o alguna cosa que fuig.
   aconseguir. Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d'arribar a la collada.
   engalzar
   argollar, arreplegar, atrapar (s'usa especialment en sentit fig.). La Maria ha argollat un bon marit.
   copsar, atrapar al vol.
   tomar o entomar, íd.
   
2. Sorprendre, esp. amb astúcia o enginy, algú que amaga alguna cosa, en el moment que fa una cosa que no voldria que fos coneguda.
   enganxar. L'hem enganxat en una mentida.
   enxampar. L'hem enxampat en una mentida.
   pescar
   trobar (algú) amb les mans a la pasta
   in fraganti Aquesta expressió, aplicada a delicte, hom la tradueix per en flagrant delicte.

© Manuel Franquesa

ésser al sac
→ atrapar.


© Manuel Franquesa

tresorejar
capitalitzar, acumular capital.
→ acumular.


© Manuel Franquesa

1. atirar
   
2. Fig.
   magnetitzar
   temptar. Ja em tempta, de venir amb vosaltres, però avui no em puc moure de casa.
   seduir. La vostra proposició em sedueix.
   fascinar
   captivar
   tirar. No em tira, anar a la festa.
   abellir
   enllepolir, enllaminir o engormandir, atreure algú per mitjà de quelcom apetitós.
   fer tro, atreure l'atenció de la gent.
   cridar. Cridar l'atenció. El préssec crida vi.
   Antònims: Repel·lir.

© Manuel Franquesa

gosadia o gosar. Ningú no tenia gosar d'acostar-s'hi.
ardidesa o ardiment
audàcia
valentia (→)
intrepidesa
barbaritat, acte d'atreviment extraordinari.
temeritat
decisió, qualitat de decidit. El seu mateix estat precari li dona una decisió gran.
penques, pebrots o collons (fam.), en les frases tenir penques, tenir pebrots o tenir collons.
barra. Va tenir la barra d'anar a la festa sense ésser-hi invitat.
Compareu: insolència, desvergonyiment, descaradura, imprudència


© Manuel Franquesa

gosar. No han gosat dir-t'ho.
permetre's. Ja es permet de fer coses intolerables.
fer l'ardidesa de, atrevir-se.
tenir el coratge (o el valor) de, atrevir-se a fer o dir coses arriscades, insolents, irreverents. Encara tens el valor de dir-m'ho?
venir l'audàcia de
veure's en cor de, atrevir-se a fer una cosa àrdua.
tenir cor de
arriscar-se
aventurar-se
desvergonyir-se, perdre la vergonya de fer una cosa, atrevir-se a fer-la.


© Manuel Franquesa

1. audaç o audaciós
   agosarat o gosat
   ardit
   coratjós (→)
   valent (→)
   arter, viu, atrevit.
   resolut
   decidit
   temerari
   intrèpid
   bàrbar, d'una gosadia i una temeritat extraordinàries.
   mosca balba (fig.), es diu del qui té més atreviment que no aparenta quan és en presència d'algú.
   Compareu: emprenedor
   
2. (En sentit pejoratiu)
   procaç
   insolent
   descarat
   pocavergonya o desvergonyit
   imprudent
   Compareu: arrogant
   Antònims: Tímid. Poruc.

© Manuel Franquesa