→ esdevenidor.


© Manuel Franquesa

1. acordar-se o posar-se d'acord
   avinençar-se o posar-se en avinença o fer una avinença
   coincidir
   entendre's. No ens vam poder entendre i ho vam deixar córrer. Ens entenem molt bé, jo i el meu germà.
   compondre's. Compondre's amb els seus creditors.
   fer barrina, avenir-se en discutir un tracte.
   Antònims: Desavenir-se. Dissentir. Discrepar. Discordar.
   
2. Entendre's bé, coincidir en gustos, opinions, manera de fer, etc.
   harmonitzar
   fraternitzar (amb algú)
   agermanar-se
   compenetrar-se
   congeniar. Jo i ell no congeniem.
   entendre's. S'estimaven molt perquè s'entenien.
   estar d'acord o acordar-se
   concordar
   consonar. Aquestes maneres arrogants no consonen amb el seu estat clerical.
   coincidir. Ell i ella coincidien en tot.
   rimar (v. intr.)
   anar a l'una
   adir-se (→)
   
3. → conformar -se.
   Antònims: Repugnar.

© Manuel Franquesa

1. Fet que s'esdevé inesperadament.
   incident
   incidència. Són incidències de la vida.
   peripècia. Un viatge ple de peripècies.
   accident, aventura calamitosa.
   imprevist. Una excursió plena d'imprevistos.
   imponderable (adj. substantivat)
   trifulga, aventura anguniosa de la qual només se surt amb gran esforç.
   tripijoc
   
2. Empresa de dubtós reeixir.
   atzar
   empresa atzarosa
   empresa arriscada
   Compareu: risc

© Manuel Franquesa

1. → arriscar.
   
2. (aventurar-se pron.)
   tirar-s'hi de cap
   embarcar-se (→)

© Manuel Franquesa

arribista, el qui per tots els mitjans procura atènyer de pressa l'objecte de la seva ambició.
cavaller de fortuna, aventurer que va pel món cercant riqueses, fama, etc.
cavaller d'indústria, el qui viu d'expedients il·lícits.
rodamon
Compareu: truà: persona de males arts.


© Manuel Franquesa

→ predicció, senyal.


© Manuel Franquesa

→ vergonya.


© Manuel Franquesa

1. Causar vergonya a algú.
   humiliar
   posar en ridícul
   confondre (→)
   deshonrar o causar la deshonra. Aquesta noia, amb els seus fets, deshonra la família.
   posar en una situació penible
   donar una bufetada
   comprometre
   
2. (avergonyir-se pron.)
   vergonyar-se
   empegueir-se
   torbar-se
   donar-se vergonya
   penedir-se (en un sentit ampli). Fa el ridícul i no se'n penedeix.
   caure-li (a algú) la cara de vergonya
   abaixar el front (o el cap)
   fer vergonya. No et fa vergonya haver col·laborat amb els enemics de la teva terra?
   morir-se de vergonya
   anar-se'n amb la cua entre cames
   Antònims: Desvergonyir-se. Tenir la cara (o la pell) gruixuda. Tenir barra. Anar capalt.

© Manuel Franquesa

1. odi, aversió profunda. Té odi al tabac.
   repugnància
   repulsió
   avorrició o avorriment
   horror
   fàstic
   nàusea (fig.), aversió moral.
   execració
   detestació
   abominació
   hostilitat, disposició d'ànim hostil envers algú.
   antipatia
   tírria
   mania. Té mania al peix.
   fòbia, aversió apassionada. Tenia una veritable fòbia contra els militars.
   animadversió
   enemistat, aversió mutual entre dues persones.
   esquira o esquírria (ant.)
   quimera (a una persona)
   prevenció. Tenir prevenció contra la gent de ponent.
   prejudici, aversió no raonada contra alguna cosa.
   misologia, aversió al raonament.
   misogàmia, aversió al matrimoni.
   misogínia, aversió a les dones en general.
   misopèdia, aversió als infants.
   (Els antònims dels mots formats amb la forma prefixada miso- es formen afixant filo- (o fil-), que en grec significa amant.)
   Compareu: anglofòbia, xenofòbia, germanofòbia
   
2. Tenir aversió: Repugnar. Ell repugnava d'haver de simular. Pudir. El noi vol fer de mecànic, perquè estudiar li put. Mirar de mal ull (una persona o una cosa)

© Manuel Franquesa

→ acostumar.


© Manuel Franquesa