→ bastó.


© Manuel Franquesa

→ inadvertència, distracció.


© Manuel Franquesa

→ mirador, balcó.


© Manuel Franquesa

1. Acció de badallar.
   oscitació (tèc.)
   
2. → escletxa.
   
3. → sandvitx.
   Fer badalls: Badallar.
   El qui badalla molt o sovint: Badallaire.
   Ganes de badallar: Badallera.

© Manuel Franquesa

→ pell.


© Manuel Franquesa

1. v. intr. Estar més o menys obert.
   boquejar (el calçat, els guants)
   riure (fam.). Aquestes sabates ja riuen.
   
2. v. tr. → obrir.
   
3. → mirar.
   
4. v. intr. Abstreure's mirant alguna cosa.
   encantar-se
   distreure's
   badocar o badoquejar
   embadocar-se
   enfavar-se
   embadalir-se
   estar amb un pam de boca

© Manuel Franquesa

1. → manat.
   
2. cap. Una corda de tres badies o tres caps.



Vegeu també:
badia²

© Manuel Franquesa

Entrada de mar en la costa.
ancó, badia petita.
ansa, íd.
cala (→), badia petita en una costa brava.
rada, badia apta per a fondejar-hi les naus.
si
→ golf.


Vegeu també:
badia¹


© Manuel Franquesa

1. → eixida.
   
2. → nariu.

© Manuel Franquesa

1. El qui bada.
   badaire
   badabadoc
   enfavat
   dormir a la palla, ésser molt badoc.
   
2. (Dit d'una fruita)
   esbadocat
   esbadellat

© Manuel Franquesa