(planta)
oleandre


© Manuel Franquesa

→ cridar, parlar.


© Manuel Franquesa

→ malgastar.


© Manuel Franquesa

1. Moviment d'oscil·lació. → balanceig.
   
2. Operació de comptabilitat.
   arqueig, balanç que hom sol fer cada dia de la caixa.
   liquidació, determinació de l'actiu i passiu d'una casa de comerç que plega, dels deutes i crèdits mutus de dos comerciants.
   compte, en la frase passar comptes: fer el balanç.
   
3. → resultat.

© Manuel Franquesa

(s'usa generalment en plural)
bàscula (pròpiament balança de bàscula)
trabuquet o tirabuquet, balances petites per a pesar monedes.
romana, balança de braços desiguals, de forma característica.
pesacartes, balança petita destinada a verificar el pes d'una carta, etc.


© Manuel Franquesa

Fer balancejar algú o alguna cosa.
bressolar
bressar
brandar, brandir o brandejar
gronxar
sondrollar
balancejar
fer fer un vaivé


© Manuel Franquesa

balandreig
bransoleig
sondroll
vaivé
oscil·lació
libració (en astronomia)
Compareu: capcineig, trontoll


© Manuel Franquesa

banzim-banzam. Caminava banzim-banzam.
pengim-penjam, deixant-se anar a un costat i a l'altre.
balandrim-balandram


© Manuel Franquesa

1. v. tr. → balançar.
   
2. v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre.
   bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot.
   sondrollar. El bressol sondrollava dolçament.
   trontollar
   brandar. El vaixell branda.
   bascular
   gronxar-se
   balandrejar o balandrejar-se
   recalcar, fer una balançada momentània, de més amplitud, un vehicle que es balanceja.
   capcinejar, fer capcinades, oscil·lar.
   Cp. la frase caminava brandant brandant.
   → balancejant, oscil·lar.

© Manuel Franquesa

(d'una premsa)
guiera


© Manuel Franquesa