1. tou (→)
   esponjós
   fluix
   fofo
   flàccid
   fungós, bla com un bolet.
   estopós o estopenc, bla com l'estopa; que cedeix fàcilment a la pressió.
   blanenc, un xic bla.
   flonjo
   mòrbid, d'una blanor delicada i suau (es diu esp. de les carns d'una persona).
   moll. Es deixava formar com si fos cera molla.
   mollenc, lleugerament moll o bla.
   ésser com la cera
   
2. → dòcil, condescendent, benigne.
   
3. → suau.

© Manuel Franquesa

m.→ comerciant.


Vegeu també:
blader²


© Manuel Franquesa

adj.
tritici, de la naturalesa del blat.
frumentaci
frumentari


Vegeu també:
blader¹


© Manuel Franquesa

1. adj.
   blanquinós o blanquejant, que tira a blanc.
   opalí, blanc lletós.
   nivi, blanc com la neu.
   alabastrí
   argentat o argentí (→)
   blanc com una tofa de neu
   florit, en l'expressió barba florida, barba blanca.
   albicant, que blanqueja, que tira a blanc.
   marmori
   lletós
   blanquí (dit esp. del pèl)
   perlí, blanc de perla.
   canut o canós, es diu dels cabells blancs o de la persona que en té.
   alb (poèt.)
   Compareu: albí: persona o animal que té els cabells o el pèl blancs, a causa d'una deficiència congènita de pigment.
   
2. Ésser blanc: → blanquejar.
   Tornar-se blancs, els cabells: canusir. Posar cabells blancs: encanudir.
   
3. m. → fitó, rodella.

© Manuel Franquesa

1. albor
   blancúria
   canície, blancor dels cabells.
   Antònims: Negror.
   
2. → gebre.

© Manuel Franquesa

1. mol·lície
   
2. → afalac.

© Manuel Franquesa

1. flongesa
   flonjor
   tovor
   blanor (esp. parlant del temps)
   esponjositat
   mollesa o mol·lície
   morbidesa
   
2. → condescendència.
   Antònims: Duresa.

© Manuel Franquesa

1. v. intr.
   tirar a blanc
   
2. v. tr. → emblanquinar.
   
3. → descolorir.
   
4. → legalitzar.

© Manuel Franquesa

1. blastomador
   renegaire o renegador
   
2. Ésser un blasfem.
   renegar com un carreter
   renegar com una ratapinyada (o com un oriol) (Alc.)
   ésser una boca d'infern

© Manuel Franquesa

1. v. intr.
   flastomar o blastomar
   renegar
   cargolar un renec (fam.)
   
2. v. tr. → ultratjar.

© Manuel Franquesa