1. → cridar, cantar.
   
2. → brogir.

© Manuel Franquesa

1. mugit o mugiment, crit del bou.
   bram (per ext.)
   braol, bruel o bruelament
   
2. → soroll.

© Manuel Franquesa

1. → cridar.
   
2. → brogir.

© Manuel Franquesa

1. → branca.
   
2. → ramal.

© Manuel Franquesa

branc
bessa o camal, cadascuna de les branques en què es divideix la soca d'un arbre.
ram, branca tallada.
broc, tros de branca tallada, seca i sense fulles.
rama, cadascuna de les darreres branques.
secall, rama seca d'una planta.
cimal, cimalada o branca mestra, cada una de les branques últimes, esp. la que s'enlaira més, que puja verticalment, dita cimerol.
brancó, branquell o branquilló, la branca més prima de totes, l'última ramificació.
brancam, brancada, brancatge, ramatge, capça o capçada, conjunt de les branques d'un arbre.
estroncany, banyó, galet, estaloc o monyó, tros de branca tallada o trencada que resta en el tronc.
Compareu: esqueix, capficada
→ brot, rebrot, brancatge.


© Manuel Franquesa

→ muntant.


© Manuel Franquesa

1. → brotar.
   
2. → esporgar.
   
3. → ramificar.

© Manuel Franquesa

brancam
brancada
ramada, conjunt de rames.
mola, la brancada d'un arbre quan és grossa i esponerosa.
ramatge o ramera
capçalada. Una alzina d'ampla capçalada.
capçada
enramada. El rossinyol cantava en l'enramada.
copa
cimall, la part alta del brancatge.


© Manuel Franquesa

1. brancallós
   copat
   
2. → ramificat.

© Manuel Franquesa

1. v. tr. (una arma)
   brandejar. L'envestí brandejant l'espasa.
   brandir
   ventar
   esgrimir
   
2. (les campanes)
   volar (les campanes o la campana)
   llançar les campanes al vol
   ventar (les campanes o la campana)
   vogar (les campanes o la campana)
   gronxar (les campanes o la campana). El vent gronxava dolçament la campana.
   
3. v. intr. → oscil·lar, vibrar.

© Manuel Franquesa