budellera
budellam
ventresca, part ventral dels peixos.


© Manuel Franquesa

bufament
buf. Apagar la candela d'un buf.
bufec o esbufec, bufada forta, que fa soroll, com les que fa una persona molt cansada.
estufit, bufec.
glopada, bufada de vent.


© Manuel Franquesa

1. caramella
   
2. → forat.

© Manuel Franquesa

(f. búfala)
brúfol (f. brúfola)
bisó, búfal de l'Amèrica septentrional.
carabao, búfal domesticat de les Filipines.
Compareu: zebú


© Manuel Franquesa

→ bufada.
exsuflació, acció de llançar l'alè.
alenament
insuflació


© Manuel Franquesa

tapaboques
tapacoll


© Manuel Franquesa

1. v. intr.
   brufolar, fer bufecs. → esbufegar.
   bufegar (esp. el vent)
   picar, el vent. Avui el vent pica de garbí.
   manxar. Ja manxa el llevant.
   rebufar, bufar, esp. el vent, amb gran força.
   espirar (≠ expirar). Es diu del vent, esp. quan ho fa lleugerament.
   Antònims: Calmar (v. intr.). El vent ja calma.
   
2. v. tr.
   insuflar, bufar per introduir un gas o vapor, esp. dins una cavitat del cos. Insuflar aire en els pulmons d'una persona asfixiada.
   manxar, bufar per mitjà d'una manxa. Manxa una mica el foc perquè es revifi.
   
3. (bufar-se pron.) → inflar -se.
   bofegar-se

© Manuel Franquesa

→ inflat (també fig.).


© Manuel Franquesa

→ bufada.


© Manuel Franquesa

1. Compareu: tinell, trinxant, credença
   
2. → despatx.

© Manuel Franquesa