→ argue.


© Manuel Franquesa

→ salt.


© Manuel Franquesa

1. cabrot
   boc
   
2. → marit.

© Manuel Franquesa

capacitat (→)
tinença o tinguda, capacitat d'un receptacle.


© Manuel Franquesa

1. Acció de caçar.
   safari, expedició de caça a la selva.
   cinegètica, l'art de la caça.
   
2. Els animals objecte de caça.
   aixec, caça aixecada del seu jaç o amagatall. Un aixec de perdius.
   caça de pèl, caça de quadrúpedes.
   caça de ploma, caça d'ocells.
   salvatgina, es diu de les bèsties salvatges que són objecte de caça. Era dels bons caçadors de tota mena de salvatgina.
   
3. A la caça de:
   A la percaça de. Anar a la percaça de la veritat, d'un càrrec, etc.

© Manuel Franquesa

1. m. i f.
   caçador furtiu, caçador que caça sense estar-hi autoritzat.
   
2. Segons la classe de caça o el procediment emprat per a caçar:
   caçador al vol
   ocellaire
   caçador d'aturat
   llacer
   caçador de barraqueta
   brellador
   caçador d'escopeta
   tremaire o caçador de filats
   caçador d'abeurada, el qui caça a l'abeurada.
   paranyer o caçador de paranys
   Compareu: cacera: colla de caçadors. Soc de la cacera de l'hereu Pujol.
   
3. adj. Que caça per instint (dit d'un animal, esp. del gos).
   perdiguer
   llebrer
   coniller
   guineuer
   ratador, rater o ratoner (esp. el gat)

© Manuel Franquesa

1. anar a la caça de
   agafar. Agafar rates amb una ratera.
   capturar. Capturar un goril·la.
   afalconar, caçar, el falcó, la seva presa. Es diu per ext. també dels gossos, gats, etc.
   furar o furonar, caçar amb fura.
   brellar, caçar ocells amb brell o reclam.
   fer carn, caçar una presa (es diu dels animals carnissers).
   ratar o ratonejar, caçar rates, un gat o un gos.
   Antònims: Fer pota o fer porra: no caçar res, un caçador.
   
2. Fig. → obtenir.

© Manuel Franquesa

partida de caça
caçada
batuda
venació


© Manuel Franquesa

tot. Tota regla té les seves excepcions.


© Manuel Franquesa

1. entaulat
   
2. patíbul
   
3. túmul

© Manuel Franquesa