→ arrenglerar, posar.


© Manuel Franquesa

1. aproximació
   aproximament
   apropament
   atansament
   apropinquació o apropinquament
   acotament
   → proximitat.
   
2. → coit.

© Manuel Franquesa

1. apropar
   aproximar
   atansar
   acotar, acostar una cosa a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar l'orella a terra per escoltar.
   abocar dos recipients, acostar-los per les boques.
   arrimar, redossar o arrambar, acostar una cosa a una altra fent que la primera toqui la segona. Arrimar un moble a la paret.
   atracar, atansar una embarcació a una altra o a terra.
   amorrar, fer toca una cosa pel seu extrem anterior a una altra. Amorrar una barca a la riba.
   Antònims: Desacostar. Enretirar. Separar. Allunyar.
   
2. (acostar-se pron.)
   apropinquar-se
   escometre, acostar-se a algú, sortir a l'encontre d'algú.
   abordar una nau, acostar-s'hi amb la pròpia nau fins a tocar-la, per combatre-la.
   arpejar, acostar-se tant a una cosa que manqui poc per a tocar-la.
   ranejar. No té vint anys, però hi raneja, s'hi acosta.
   fer-se ençà, acostar-se a aquell que parla. Fes-te ençà! Feu-vos ençà!

© Manuel Franquesa

→ pròxim.


© Manuel Franquesa

habituació


© Manuel Franquesa

1. v. tr.
   habituar
   avesar o vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi.
   acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera.
   adondar. Adondar els nois a una feina.
   enconar (fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees.
   malacostumar o malavesar, acostumar a fer una cosa blasmable.
   aguerrir, pròp., acostumar els soldats a les fatigues de la guerra; per ext., acostumar algú a una cosa penosa.
   foguejar, acostumar els soldats, els cavalls, al foc de la pólvora; per ext., a una cosa perillosa.
   aclimatar, acostumar a un clima diferent del natiu o de l'habitual.
   familiaritzar
   
2. (acostumar-se pron.)
   contreure el costum de
   prendre l'avés de
   fer-se. Cal fer-se a tot.
   aviciar-se, acostumar-se a una cosa pel plaer que hom hi troba.
   enllaminir-se, íd.
   engormandir-se, íd.
   
3. → soler.
   Antònims: Desacostumar. Desavesar. Deshabituar. Fer perdre l'avés.
   
4. v. intr. Tenir un costum.
   soler
   usar. Usen llevar-se de matí.
   estilar-se, ésser de costum (s'usa exclusivament tractant-se d'accions humanes). A Barcelona s'estila sopar molt tard.
   ésser freqüent

© Manuel Franquesa

consuet
sòlit (≠ sòlid)
ordinari
usual
habitual
corrent
normal
tradicional
estilat
familiar. Els autors grecs li són familiars.
familiaritzat
habituat
esversat
pràctic. Ésser pràctic en una cosa.
usat. És un home usat a la brega.
avesat
→ acostumar.
Antònims: Inacostumat (≠ desacostumat). Inhabituat.
Com a adjectiu, acostumat es construeix amb l'auxiliar ésser. Aquestes condicions són les acostumades en els contractes d'aquesta mena. Però acostumat és també el participi d'acostumar; en aquest cas, es construeix amb l'auxiliar estar. No estic acostumat a aquest desordre.


© Manuel Franquesa

→ anotació.


© Manuel Franquesa

→ abaixament.


© Manuel Franquesa

1. → acostar.
   
2. → abaixar.
   
3. → anotar.

© Manuel Franquesa