1. càrrec. El càrrec d'una nau, les mercaderies que transporta.
   carregament (per ext.). Un carregament d'avellanes.
   somada, càrrega d'un animal de bast.
   cobertada, càrrega que es posa sobre la coberta de la nau.
   sobrecàrrega, càrrega afegida a la càrrega normal.
   estiba, càrrega d'una nau.
   
2. → pes, obligació.
   pòndol. Portar el pòndol de la casa.
   feix, càrrega dura de portar. N'hi ha un feix, d'aquest noi!
   serveis personals, càrregues personals que el ciutadà deu a l'Estat.
   exacció
   gravamen
   impost (→) o impòsit
   taxa
   hipoteca (→)

© Manuel Franquesa

m. i f.
estibador, carregador d'una nau.


© Manuel Franquesa

1. Acció de carregar o carregar-se.
   carregada
   
2. → càrrega.

© Manuel Franquesa

1. v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies).
   sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies.
   estibar. Estibar una nau de carbó.
   embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics).
   recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat.
   
2. encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada.
   encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar.
   
3. → transportar.
   
4. → omplir.
   
5. → estendre.
   
6. → menjar, beure.
   
7. → ennuvolar-se.
   
8. → proveir i proveir -se
   
9. → augmentar, exagerar.
   
10. → oprimir, molestar.
    
11. → gravar.
    
12. → imputar, atribuir.
    
13. Carregar-se-la (ésser castigat o batut):
    rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut.
    
14. Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament:
    pagar la patent
    pagar els plats trencats
    carregar el mort
    carregar els neulers
    
15. v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar.

© Manuel Franquesa

→ ple.


© Manuel Franquesa

→ molest.


© Manuel Franquesa

1. → enfilall.
   
2. → filera.

© Manuel Franquesa

via pública
carreró, carrer estret.
passatge, carrer curt que relliga dos carrers.
galeria, carrer cobert.
travessia, carrer travesser que desemboca en un de principal.
artèria (fig.). Les grans artèries de l'urbs.
avinguda, carrer ample, generalment amb arbres. Cp. el francès allée.
passeig. El passeig de Gràcia.
rambla, avinguda amb arbres, a l'estil de la Rambla de Barcelona, d'on el nom prové.
bulevard, carrer ample, generalment amb arbres, amb la calçada al mig.
ronda, carrer de circumval·lació, que antigament seguia paral·lel a les muralles.
atzucac o cul-de-sac, carreró que no passa, sense sortida.
calçada, la part central d'un carrer, entre les andanes.
Compareu: antuixà (ant.): la part de carrer corresponent a l'enfront o façana d'una casa, androna: passadís estret entre dues cases contigües, canar: espai estret que es deixa entre dues cases


© Manuel Franquesa

1. → ruta.
   
2. → professió.
   
3. (en una mitja, un teixit, etc.)
   rega. Se m'ha fet una rega en una mitja.
   reguera
   
4. → tall (d'un ganivet).
   
5. → cursa.

© Manuel Franquesa

→ carro.
curenya, carreta d'un canó.


© Manuel Franquesa