papista, nom que els no catòlics donen de vegades a aquests.


© Manuel Franquesa

catolicitat, qualitat de catòlic, conformitat amb la doctrina catòlica. Era un home d'una catolicitat remarcable.


© Manuel Franquesa

→ llit.


© Manuel Franquesa

1. caduf
   caduc
   cadup
   búcar (dial.)
   
2. Fer catúfols: → repapiejar.

© Manuel Franquesa

1. catau
   catabalma
   llodriguera o lloriguera, pròp. cau del conill i, per ext., d'altres animals.
   
2. → amagatall.
   
3. → habitació, cambra.

© Manuel Franquesa

→ garantia.


© Manuel Franquesa

falder (m.)


© Manuel Franquesa

1. ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre.
   cascadejar, caure com una cascada, una cosa.
   desplomar-se, caure a plom.
   venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.).
   porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment.
   degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota.
   saltar. M'ha saltat un botó de l'americana.
   incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície.
   recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell.
   penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles.
   esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc.
   ensulsiar-se, íd.
   esbaldregar-se, íd.
   ensorrar-se, íd.
   anar de trompis, caure, una persona, per terra.
   esbarrar-se, caure pendent avall.
   rossolar, caure lliscant per un pendent.
   rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix.
   tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs.
   capitombar, caure de cap.
   capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons.
   caure a pic, caure verticalment.
   estimbar-se, caure per una timba.
   esbalçar-se, íd.
   avencar-se, íd.
   caure com un sac, caure feixugament.
   caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort.
   caure de pernes enlaire, caure de cap.
   esmorrar-se, caure de cara.
   caure de memòria, caure d'esquena.
   caure de corcoll, íd.
   caure de cul, tocant primer el cul a terra.
   anar de morros per terra, caure de cara.
   caure de nassos, íd.
   caure de morros, íd. (vulg.)
   caure de genolls, caure agenollat.
   caure escales avall, caure per una escala.
   
2. anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic.
   
3. → arribar.
   
4. → disminuir.
   
5. → morir.
   
6. → pecar.
   
7. → atacar, escometre.
   
8. → acudir-se, endevinar, recordar.
   
9. → esdevenir -se.
   
10. → ésser.
    
11. → escaure 's.
    
12. Fer caure:
    fer anar per terra
    tirar per terra
    tombar
    estassar
    terrejar, fer caure a terra l'adversari.
    arraulir
    capitombar, fer caure de cap.
    arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.
    fer anar de rodolons
    sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari).
    fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig.
    fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc.
    → abatre.

© Manuel Franquesa

1. concausa, causa que obra juntament amb altres.
   origen. Aquell mot ha estat l'origen de moltes raons.
   agent, causa activa d'una cosa.
   germen (fig.)
   llavor (fig.)
   ferment (fig.). Un ferment de discòrdia.
   raó
   element. Un element de discòrdia.
   mòbil
   motiu
   fonament. Aquesta sospita no té cap fonament.
   font (fig.)
   ocasió, causa ocasional. Aquest malentès pot ésser ocasió de greus renyines.
   esca (fig.). L'esca del pecat.
   pare (si el subjecte és masculí) o mare (si és femení). L'oci és el pare de tots els vicis. L'ociositat és la mare del vici.
   incògnita, causa oculta d'un fet que hom examina.
   imponderable (m. hab. en pl.). Els imponderables del nostre negoci.
   Compareu: la poma de la discòrdia: la seva causa.
   
2. → procés.
   
3. → afer.
   
4. Sense causa: Immotivat.

© Manuel Franquesa

causador
autor
factor
responsable
provocador o provocatiu
provocant
ocasionador


© Manuel Franquesa