constitució. És una persona de constitució feble, delicada, robusta, etc.
naturalesa. El nen és d'una naturalesa molt delicada: sempre té alguna cosa.


© Manuel Franquesa

complexitat
embrollament
embrolla
embull
intricació (Alc.)
embolic (→)
Compareu: laberint (fig.). → dificultat.


© Manuel Franquesa

→ embolicar.
Antònims: Simplificar.


© Manuel Franquesa

complex
enrevessat
revés. És una qüestió molt revessa. Una sardana revessa, complicada, difícil de ballar.
entravessat
embullat
embrollat
intricat
barroc (fig.), es diu de l'estil.
laberíntic. Una filosofia laberíntica.
tenir (una cosa) més bemolls que un orgue, ésser molt complicada.
embolicat
envitricollat
inextricable
Antònims: Simple. Senzill.


© Manuel Franquesa

consentent, còmplice per consentiment si no amb l'acció.
coautor
instigador, el qui empeny algú a cometre un delicte.
encobridor, el qui, tenint notícia d'un delicte, l'encobreix (o no el denuncia, si es tracta d'un delicte capital).
comparsa, persona que figura en un afer sense tenir-hi cap paper actiu.
fautor, cooperador (en una empresa que es considera dolenta), esp. com a inspirador i sense participar-hi directament.
partícip
acòlit (fig.)
estiracordetes (pròpiament ajudant del botxí), es diu del qui es plau a ajudar a fer mal a algú.
satèl·lit, còmplice que executa les ordres d'un cap.
col·laboracionista (→), còmplice polític.
aquiescent (adj.), que consent tàcitament, passivament a un delicte.
col·lusori (adj.)
connivent


© Manuel Franquesa

connivència, complicitat moral, participació exclusivament passiva a un acte delictuós, que afavoreix pel seu silenci o la seva inacció.
intel·ligència, acord tàcit o exprés, amb un fi delictuós. Acusar algú d'intel·ligència amb l'enemic.
col·lusió, intel·ligència secreta entre diverses persones en perjudici d'altri. Ésser culpable de col·lusió amb els enemics del seu poble.
col·laboracionisme, complicitat política.


© Manuel Franquesa

servador
observant (d'un reglament, esp. religiós)
formal. És un empleat molt formal.
practicant, complidor, esp. de la seva religió.
complit
ésser esclau de la seva paraula, ésser complidor de la paraula donada.
tenir paraula de rei, íd.
Antònims: Tenir paraula de marxant (o de sastre): no ésser complidor de la paraula donada.


© Manuel Franquesa

1. Acció de complir o de complir-se.
   acompliment (→)
   observança. L'observança estricta de la llei.
   execució (d'un encàrrec, etc.)
   
2. Expressió cerimoniosa de salutació, respecte, etc.
   afalac
   falagueria
   galanteria (de l'home envers les dones)
   civilitat, demostració d'urbanitat, de bones maneres.
   cerimònia, compliment excessiu, afectat.
   floreta. Deia floretes a les noies.
   Compareu: amoretes, homenatge

© Manuel Franquesa

→ atendre.
presentar els seus respectes
fer besamans (a una senyora), saludar-la fent acció de voler besar-li la mà.


© Manuel Franquesa

cerimoniós, exageradament complimentós.
afalagador


© Manuel Franquesa