1. → concurrència.
   
2. → competició.
   
3. → ajuda, cooperació, contribució.

© Manuel Franquesa

competidor
èmul
concurrent


© Manuel Franquesa

→ competir.


© Manuel Franquesa

→ adequat.


© Manuel Franquesa

1. → condemnació.
   
2. → pena.
   
3. → sentència.

© Manuel Franquesa

→ blasmable.


© Manuel Franquesa

→ blasme.
condemna, condemnació esp. en el sentit judiciari.
condemnament
reprovació
damnació, condemnació a l'infern.


© Manuel Franquesa

1. Declarar algú culpable per sentència i assenyalar-li una pena.
   sentenciar. El sentenciaren a mort.
   encartar, condemnar algú en contumàcia.
   penitenciar, condemnar imposant una penitència.
   fulminar (fig.), llançar una condemnació, esp. de part de l'Església. Fulminar una excomunió.
   castigar. Una transgressió d'aquesta llei serà castigada severament.
   penar, imposar una pena a algú.
   proscriure, condemnar a l'exili, declarar algú fora de la llei.
   Compareu: reprovar
   Antònims: Graciar o agraciar.
   
2. Declarar algú o alguna cosa reprensible.
   blasmar (→)
   reprovar, condemnar un acte com a dolent.
   censurar
   vituperar
   improvar
   estigmatitzar
   protestar contra (una cosa)
   Antònims: Absoldre. Exculpar.
   
3. En sentit religiós:
   damnar (a l'infern)
   reprovar, íd.
   
4. → obligar.

© Manuel Franquesa

(a l'infern)
damnat
rèprobe
reprovat


© Manuel Franquesa

fulminatori, que implica una condemna eclesiàstica.
Antònims: Absolutori.


© Manuel Franquesa