→ cabdellar.


© Manuel Franquesa

→ discussió.


© Manuel Franquesa

→ lluita.


© Manuel Franquesa

1. → batre, remenar.
   
2. → discutir.
   
3. (debatre's pron.)
   debategar (v. intr.)
   → lluitar.

© Manuel Franquesa

→ batuda.


© Manuel Franquesa

Es refereix esp. a la força física d'una persona.
feble (→). Té un significat més ampli que dèbil.
decrèpit (→), dèbil en extrem per causa de la vellesa. Un vell decrèpit.
frèvol, dèbil de forces, sense vigor.
flac
fluix. Està molt fluix encara: només fa un dia que es lleva.
desanat, dèbil en extrem.
llangorós
despoderat
desvalgut, tan dèbil que no es pot valer per si mateix.
desmarxat, que ha perdut molt del seu tremp (físic o moral).
macilent, molt dèbil, extenuat.
extenuat, dèbil, esp. pel cansament.
anèmic (fig.)
decandit
esvaït (per manca d'aliment)
esgotat o exhaurit (pròp. de forces)
desmaiat, dit esp. d'un color.


© Manuel Franquesa

decandiment
remissió, acció de perdre part de la seva intensitat. Hi ha hagut una remissió en la febre.
atenuació
segament (de cames, de braços), debilitació sobtosa de les cames o els braços.
→ afebliment.


© Manuel Franquesa

enervant. Fa una calor enervant, que debilita.
afeblidor


© Manuel Franquesa

1. afeblir (→)
   esbraveir o desbravar, fer perdre la bravesa, la força, l'olor, el bon gust, etc.
   esgotar (o exhaurir) les forces
   matar, debilitar un color massa fort.
   rebaixar. Rebaixar el vi.
   infirmar. Aquest fet infirma la vostra tesi.
   mortificar, privar de vitalitat. Sense la fe, la pietat és mortificada (Eiximenis).
   enllangorir
   extenuar, debilitar les forces físiques.
   desbraonar o esbraonar, fer perdre el braó o vigor.
   enervar, privar d'energia, fer dèbil, impotent.
   castigar, fer minvar la puixança d'una persona. L'enemic ha estat durament castigat.
   reblanir, fer menys vigorós, menys consistent.
   desvirtuar, llevar la força a una cosa (medicament, causa, etc.)
   dissipar. Aquesta aigua dissipa.
   atenuar (→)
   afrevolir
   segar (les cames, els braços), llevar-los tota la força per efecte d'un treball excessiu, d'una emoció forta.
   
2. (debilitar-se pron.)
   defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir.
   decaure
   decandir-se (→)
   esvanir-se, perdre a poc a poc la seva força. Un brogit que s'esvaneix ràpidament.
   escagassar-se, debilitar-se físicament per un excés de defecacions.
   anar a reculons (fig.)
   abatre's
   esllanguir-se, perdre la força física.
   marfondre's o marfondir-se, perdre les forces, el vigor.

© Manuel Franquesa

decaïment (→)
decandiment (→)
flaquesa
fluixedat
defallior, debilitat passatgera produïda per la gana.
mal de cor, íd.
corimori, íd.
defalliment o defallença
atonia (tèc.)
decrepitud, debilitat extrema deguda a una gran vellesa.
→ feblesa, abatiment.


© Manuel Franquesa