deixament
desídia
incúria
negligència (→)
descurança
abandonament


© Manuel Franquesa

1. → deixadesa.
   
2. → abatiment.

© Manuel Franquesa

1. Cessar de tenir agafat quelcom.
   jaquir (poc usat)
   gicar (dial.)
   posar
   estacionar (el cotxe, la moto)
   aparcar, íd.; també, fig., deixar pendent un assupte.
   desempomar, deixar de tenir empomada una cosa.
   deposar. El llot deposat per la riuada. Fig. Deposar les armes.
   desembarassar-se (d'una cosa)
   amollar (→)
   llegar, deixar en testament.
   heretar, fer hereu algú. El complement és la persona que hereta.
   
2. No prosseguir quelcom, deixar-ho per algun temps o per sempre.
   remetre. Remetre una cosa a demà, a l'any que ve, a les calendes gregues (per un temps indefinit). Remetre una cosa a la discreció d'algú.
   renunciar a
   abstenir-se de
   
3. → prestar.
   
4. Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la.
   deixar estar. Deixa-ho estar allà on era.
   
5. Deixar anar: Amollar. Aviar (→). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament allò que és a dins. Engegar.
   
6. Deixar-se anar: Llançar-se. Esguimbar-se.
   
7. Deixar de fer: Estar. Per nosaltres no estigueu. Ometre (→).

© Manuel Franquesa

1. m. → efecte, conseqüència.
   
2. deix
   regust (→)
   
3. → acabat (m.)



Vegeu també:
deixat²

© Manuel Franquesa

adj.
(Dit d'una persona)
abandonat (→)
incurós
negligent
xarxot, extremament deixat en el vestir, que va sempre mal engiponat.
xipòtol, íd.
remís, deixat en el compliment del deure, en la resolució de les coses.


Vegeu també:
deixat¹


© Manuel Franquesa

eixatar
desmarxar, fer que una substància sòlida es fongui en un líquid.
desfer. Xocolata desfeta.


© Manuel Franquesa

1. seguidor
   sequaç
   adepte (→)
   Compareu: èmul
   
2. → alumne.

© Manuel Franquesa

1. deixondar
   eixorivir
   desvetllar
   desensopir
   
2. → espavilar.

© Manuel Franquesa

→ espavilat.


© Manuel Franquesa

1. → enviliment.
   
2. pl. → excrement.

© Manuel Franquesa