provable (≠ probable)
testificable
verificable
refutable, que hom pot demostrar la falsedat de la cosa.


© Manuel Franquesa

1. → prova.
   Allò que demostra o fa evident una cosa.
   testificació, demostració feta amb testimonis.
   comprovació. La comprovació d'una teoria.
   confirmació. La confirmació d'una hipòtesi.
   corroboració. Aquests fets són la corroboració de la nostra teoria.
   
2. Manifestació exterior de sentiments, etc.
   demostrança
   mostra, en la frase fer mostra. Li agradava fer mostra del seu saber.
   manifestació
   exteriorització
   testimoniança o testimoniatge. En testimoniatge de cordial amistat.
   protestació. Es prodigava en protestacions de fidelitat.
   efusió. Efusions d'amor, de tendresa.
   escarafalls, demostracions exagerades, insinceres, de reprovació o de refús. No està mai content: de tot fa escarafalls.
   alegrois, demostracions d'alegria. Els nens, en veure el pare, quins alegrois!
   exhibició. Es complau a fer exhibició de la seva força.

© Manuel Franquesa

1. Fer evident mitjançant el raonament.
   provar
   patentitzar o fer patent
   evidenciar
   justificar (per ext.), demostrar que una cosa és real. Els fets han vingut a justificar les vostres profecies.
   il·lustrar, aclarir una cosa amb comentaris o amb exemples.
   argüir. Aquestes concessions argüeixen la feblesa dels patrons.
   fer veure. No li puc fer veure que les coses van anar d'aquesta manera.
   fer tocar amb la mà (una cosa a algú) (fig.), donar-li'n proves evidents.
   confirmar. Tots els indicis confirmen la seva culpabilitat.
   corroborar. Aquests fets corroboren la nostra teoria.
   autenticar, demostrar l'autenticitat d'una cosa amb proves.
   documentar, demostrar una cosa amb documents autèntics.
   testificar, demostrar una cosa valent-se de testimonis o de documents autèntics.
   substanciar, establir la veritat d'una cosa amb proves.
   fer fe (d'una cosa), demostrar-la.
   reblar el clau (fig.), insistir en la demostració d'una cosa fins a deixar-la ben clara.
   refutar, demostrar que una cosa és falsa.
   
2. Donar a conèixer amb signes exteriors els sentiments, etc.
   mostrar (→)
   palesar
   manifestar
   testimoniar o testimoniejar
   protestar, testimoniejar obertament, solemnement.
   exterioritzar
   acusar. Aquestes paraules acusen la seva gran por.
   desplegar (fig.), posar en evidència. Sempre desplegava una gran energia.
   accentuar (fig.). Aquella manera de parlar encara accentuava més la seva vanitat.
   revelar. Allò revelava la seva mesquinesa.
   afectar, demostrar un sentiment, etc., que hom no té. Afectava ignorància.

© Manuel Franquesa

demostrador
provador
probatori
testificatiu
apodíctic (argument)
convincent
fefaent
credencial, que acredita quelcom.
concloent
decisiu. Proves decisives.
refutatori, que refuta o demostra la falsedat d'un argument, etc.
anatrèptic (tèc.), demostratiu de la falsedat amb arguments, proves, etc.
Antònims: Inconclusiu. Coix (fig.): es diu d'un argument, un raonament, etc. Un argument coix, que no demostra res.


© Manuel Franquesa

→ refús.


© Manuel Franquesa

→ refusar.


© Manuel Franquesa

→ difamació.


© Manuel Franquesa

→ difamatori.
adj. En la llengua parlada hom l'usa sovint com a sinònim d'envilidor, degradant. És una incorrecció que cal evitar. No és una acció el que denigra, sinó una persona que «ennegreix» moralment aquell de qui ella parla.


© Manuel Franquesa

→ detractar.


© Manuel Franquesa

1. Acció de denominar.
   qualificació
   
2. → nom.

© Manuel Franquesa