Es mostren 18141 resultats

denominar


<title type="display">denominar</title>

anomenar (→)
designar, determinar pel seu nom o per un tret característic una persona o una cosa.
batejar (fig.)
intitular, donar un títol, esp. a un llibre.
qualificar, caracteritzar algú o alguna cosa anomenant-ne un qualificatiu o atribut.
motejar, posar un motiu (mal nom).
treure un nom (a algú), íd. Antònims: Desbatejar.


© Manuel Franquesa

denominar

denotar

denotar

dens


<title type="display">dens</title>

espès
atapeït
compacte
consistent. És una substància més consistent que la cera.
massís
serrat. Una multitud serrada.
condensat. Un estil condensat.
nodrit (fig.). Un llibre nodrit de doctrina.
poder-se tallar (l'aire, un líquid)
Antònims: Clar. Rar. Rarificat.


© Manuel Franquesa

dens

densitat

densitat

dent


<title type="display">dent</title>

Dents de dalt, dents de baix, dents de davant.
denticle, dent molt petita.
pala o incisiva, dents de davant, entre els ullals.
ullal o dent canina
premolar, dent entre l'ullal i els queixals.
queixal o dent molar, o simpl. molar (f.). Li havien caigut ja dues molars.
sobredent, dent que ha sortit i crescut fora de lloc damunt una altra.
dents de rata, dentetes menudes.
dents de cavall o dents de fava, les que són molt grosses.
dents de llet o primeres dents, les de la primera dentició.
dent postissa, la que substitueix artificialment una de natural.
clau, ullal, esp. de l'elefant o del senglar.
defensa, dent de certs animals per als quals les dents representen una arma, com el senglar.
corona la part visible de la dent, revestida d'esmalt.


© Manuel Franquesa

dent

dentada

dentada

dentadura

dentadura

dentar


<title type="display">dentar</title>

Posar les dents un infant o un animal.
treure (una dent)
sortir. Ja li ha sortit una dent.
posar (les dents)
apuntar, començar a sortir (les dents). Encara no tenia cinc mesos ja li apuntaven les primeres dentetes.


© Manuel Franquesa

dentar

dentat


<title type="display">dentat</title>

  1. m. → dentadura.
  2. adj. Proveït de dents.
    dentut, que té les dents grosses.
    dentíger (tèc.)
    denticulat, proveït de denticles o dents petites. S'usa esp. en botànica. Una fulla denticulada.
    incisat, que té els marges dentats irregularment.
    Antònims: Desdentat.



© Manuel Franquesa

dentat

dentífric

dentífric