1. treballar. Treballar el coure.
   llavorar, afaiçonar una cosa de manera que la superfície quedi formant dibuixos.
   acunçar, llavorar, esp. pedres precioses.
   obrar
   enformar
   modelar
   emmotllar
   escalabornar
   esboscassar
   galibar
   forjar
   filigranar
   escamar, afaiçonar una cosa fent-hi escames.
   cantellejar, treballar els cantells d'una peça de fusta.
   forjar, afaiçonar amb el martell. Es diu esp. del ferro. Forjar una espasa.
   escarpellar, afaiçonar un objecte amb l'escarpell.
   escodar, afaiçonar la pedra amb l'escoda.
   Compareu: gratibuixar
   
2. → fer, arranjar.
   Antònims: Desformar. (≠ deformar).

© Manuel Franquesa

afaitat
rasura


© Manuel Franquesa

1. → ensinistrar.
   
2. Raure el pèl, esp. el de la cara.
   raure
   rasurar
   rapar
   repelar o afaitar a repel
   afaitar a contrapel
   barbejar
   fer la barba

© Manuel Franquesa

afalagament
afalagadures
manyagueria
manyagadura
moixaina
magarrufa, afalac enganyós o exagerat.
carranques o carantoines
falagueria
festa, afalac, esp. carícia (s'usa generalment en plural). Em fas moltes festes: de segur que vols demanar-me alguna cosa.
blandícia, afalac adulador.
amoretes, paraules, amanyacs, etc., amb què es manifesta l'enamorament.
Compareu: obsequi


© Manuel Franquesa

melindrós
falaguer


© Manuel Franquesa

amoixar (fig.), guanyar-se algú amb manyagueries. Sap tant d'amoixar-lo, que en fa el que vol.
fer la cort (a algú), afalagar-lo per obtenir la seva benvolença.
fer l'aleta (a algú), íd.
cortejar
complimentar, adreçar un compliment a algú.
festejar, fer festes a algú, esp. amb la intenció de tenir-hi relacions.
adular (→). Aquest polític no fa més que adular el poble. Adular l'ambició d'algú.
ensabonar (→)
grumejar, afalagar algú per obtenir-ne allò que es desitja.
raspallar (fig.), afalagar algú amb lloances.
fer carantoines
fer la bona (a algú)
donar (a algú) una ditada de mel
passar (a algú) la mà per l'esquena
fer la gara-gara
fer el tato, fer l'aleta.
ballar l'aigua als ulls (d'algú), afalagar-lo amb abelliments.


© Manuel Franquesa

→ caçar, envestir.


© Manuel Franquesa

afamegar
fer patir fam


© Manuel Franquesa

1. famolenc
   famejant
   famèlic
   bulímic (tèc.)
   mort de fam
   afamegat
   bocabadant (≠ bocabadat)
   mossegar-se (o rosegar-se) els punys
   tenir el ventre buit
   tenir una fam de llop
   penjar les barres al sostre, morir-se de fam.
   anar amb la panxa prima
   tenir la panxa encastada a l'esquena
   caure d'inanició
   
2. aganat (→)¸ que té gana per no haver menjat: és menys fort que afamat.
   atalentat
   estar esvaït, estar defallit per efecte de no haver pres aliment d'estona.
   sentir un buit a l'estómac
   estar mort de gana (≠ ésser un mort de gana)
   tenir les dents esmolades
   Cp. les expressions: Es menjaria un bou amb banyes. Es menjaria els blens dels llums.
   Antònims: Desganat.

© Manuel Franquesa

→ furtar.


© Manuel Franquesa