→ baixar.
venir de. Ve d'una família molt antiga.
procedir. Procedeix d'una família polonesa.


© Manuel Franquesa

→ baixada.


© Manuel Franquesa

desclavillar, treure les clavilles d'un moble, etc.
desempernar
desenclavar, separar una cosa d'allò en què està enclavada.
Compareu: descollar


© Manuel Franquesa

Acció de descloure's.
eclosió
espellida, acció de descloure's una flor.


© Manuel Franquesa

→ obrir.
badar. Badar els ulls, la boca.
desclucar (les parpelles)
entrebadar-se (només en la forma pron.), descloure's lleugerament els llavis, les parpelles.
espellir (v. intr. o pron.), descloure's una flor.
esclatar, íd.
esbadellar-se, íd.


© Manuel Franquesa

1. escarit, no cobert, pelat, nu.
   descofat, descobert del cap.
   
2. Al descobert: Al ras. A camp ras. A la intempèrie. A cel descobert. Sota les estrelles (durant la nit).

© Manuel Franquesa

descoberta. La descoberta d'Amèrica.
troballa, descoberta sovint casual, es diu esp. parlant d'un objecte o un element artístic.
invent. La idea d'invent és, en realitat, diversa de la de descobriment. Aquest darrer mot expressa la troballa d'una cosa que ja existia però que era desconeguda.


© Manuel Franquesa

1. Posar al descobert.
   destapar
   desabrigar
   denudar
   descalçar. Descalçar el fonament d'un mur.
   desvestir
   
2. Fig.: Deixar de tenir amagat.
   mostrar
   deixar veure
   declarar
   delatar
   xerrar
   desemmascarar
   trair
   posar de manifest
   revelar
   
3. Descobrir amb la vista. → veure.
   
4. Fig. esbrinar.
   olorar
   trobar
   desenfonyar
   desentaforar
   desamagar, descobrir una cosa amagada.

© Manuel Franquesa

desenterrar (→)
descalçar (el peu d'un arbre, d'un mur)
dessoterrar


© Manuel Franquesa

→ separar.
descargolar
desempernar
desjunyir
desclavar (→)
dessoldar
destravar
desencoblar
desencolar
(En el sentit de sobresortir és barbarisme.)


© Manuel Franquesa