1. desenrotllar
   descabdellar
   
2. (desenvolupar-se pron.)
   augmentar (→)
   prosperar
   fer-se
   créixer
   Antònims: Renyoquejar. Rebordonir-se. Degenerar.

© Manuel Franquesa

→ boig.


© Manuel Franquesa

→ abandó, dissidència.


© Manuel Franquesa

→ conrear.


© Manuel Franquesa

1. adj.
   deshabitat
   inhabitat
   despoblat
   erm
   desolat
   abandonat. Una masia abandonada.
   solitari. Un paratge solitari.
   salvatge. Una illa salvatge.
   buit. En aquella hora els carrers eren buits.
   
2. m. Lloc inhabitable per les seves condicions de clima, vegetació, etc.
   erm
   ermot
   ermàs
   estepa, vasta planura estèril o inculta.
   tundra, desert de les regions àrtiques, cobert de liquen i molses.
   sabana. A Amèrica, planura extensa desproveïda de vegetació arbòria.
   pampa, vasta planura desboscada, semblant a una estepa, de l'Amèrica meridional.
   solitud, lloc desert, inhabitat.

© Manuel Franquesa

→ abandonar.
passar-se o empassar-se (a l'enemic, etc.)
girar-se, mudar radicalment de partit, etc.
caragirar-se, desertar d'un partit, etc.
renegar (la religió, la seva bandera, etc.). Renegar la pàtria.
apostatar (de la religió)
penjar els hàbits, es diu d'un eclesiàstic.


© Manuel Franquesa

1. adj.
   desertívol
   
2. m. i f.
   trànsfuga
   renegat
   empassat. És un empassat, aquell!
   deslleial
   pròfug, que fuig per no servir a l'exèrcit.

© Manuel Franquesa

→ escumar.


© Manuel Franquesa

desorientació


© Manuel Franquesa

1. estordir
   destarotar
   desconcertar (→)
   desorientar (→)
   
2. (desesmar-se pron.)
   esborneiar-se

© Manuel Franquesa