1. Fer més fi.
   suavitzar
   allisar
   setinar (paper, roba, etc.)
   polir
   forbir
   brunyir
   esbarbar o desbarbar, afinar un objecte llevant-ne les irregularitats anomenades barbes.
   
2. castigar, afinar l'estil, etc., d'un escrit.
   
3. (un instrument músic)
   trempar o temprar
   acordar
   entonar, donar a una nota el seu to just.
   posar a to (un instrument)
   
4. (un metall)
   copel·lar
   apurar
   acendrar o cendrar
   → purificar.

© Manuel Franquesa

→ abatut, pàl·lid.


© Manuel Franquesa

→ parentiu, semblança.


© Manuel Franquesa

adveració o adverament
asserció
assegurança
asseveració
atestació
afirmativa, en la frase Persistir en l'afirmativa.
Compareu: tesi, al·legació
Antònims: Negació. Retractació.


© Manuel Franquesa

(≠ afermar)
atestar. Atestem que aquest home és innocent.
asserir
asseverar
adverar
assegurar. Assegurava que ho havia vist amb els propis ulls.
protestar, afirmar solemnement, obertament. Protestar innocència, amor, respecte, etc.
mantenir, afirmar amb persistència. Mantinc que això no és veritat.
sostenir, afirmar una cosa que és negada per altres.
reafirmar, tornar a afirmar.
proclamar. Ell sempre proclamà la seva innocència.
certificar. Hi ha testimonis que certifiquen el fet.
pretendre. Ell pretén haver-ho vist.
acreditar, assegurar la realitat d'una cosa. Acredita que ell no ha rebut cap indemnització.
abonar, donar com a certa una cosa.
donar com a cert
donar com a ver
donar fe
prometre (fam.). Et prometo que no he estat jo.
garantir
jurar (hiperb.)
Antònims: Negar.


© Manuel Franquesa

assertori
assertiu
asseveratiu


© Manuel Franquesa

1. arponar
   
2. → mirar.

© Manuel Franquesa

1. → fixar.
   
2. (en gram.)
   prefixar
   sufixar

© Manuel Franquesa

flaquejar
→ disminuir.


© Manuel Franquesa

amagrir
→ aprimar.


© Manuel Franquesa