→ títol.


© Manuel Franquesa

1. → política.
   
2. → habilitat.
   tacte. Va portar l'afer amb molt de tacte.
   finor (fig.). La seva comesa exigia molta finor.
   mònita, astúcia o habilitat del qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, del qui sap trampejar les coses.

© Manuel Franquesa

1. Acció de dipositar.
   consignació, dipòsit d'una quantitat o d'altra cosa en mans d'una persona pública, o bé de mercaderies a títol de penyora o per a vendre-les.
   caució, dipòsit que hom fa com a seguretat del compliment d'una obligació. L'han deixat lliure sota caució.
   penyora (→), dipòsit que hom fa com a garantia del pagament d'un deute, de l'acompliment d'una obligació.
   gatge, íd.
   imposició (de diners). Va fer una imposició al compte corrent.
   comanda, dipòsit, cura.
   custòdia
   segrest, dipòsit d'una cosa en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pertànyer.
   
2. Lloc per a guardar-hi alguna cosa.
   magatzem
   arsenal, dipòsit d'armes.
   consigna, dipòsit per als equipatges, en les estacions.
   guardamobles, local destinat a guardar-hi mobles.
   gabella, antigament, lloc públic on hom emmagatzemava la sal.
   hangar, cobert per a abrigar-hi cotxes, avions, mercaderies, etc.
   rebost, lloc, en una casa, on hom guarda els comestibles.
   docs (pl.), reunió de magatzems, en un port, etc.
   llenyer, dipòsit per a llenya.
   carbonera o cambreta (per al carbó, en una casa)
   glaner, dipòsit de glans.
   graner (per al gra)
   sitja, dipòsit de cereals, farratge, minerals, etc.
   pallol, dipòsit de blat.
   cassal (→), dipòsit d'olives.
   trull, cassal.
   cup, dipòsit subterrani, per a olives, gra, etc.
   tanc, dipòsit de líquids.
   viver, dipòsit d'aigua destinat a la cria de peixos.
   ollal, lloc amb aigua de mar on hom conserva el peix de mar viu, com en un viver.
   cup o tina, dipòsit de vi.
   cisterna, dipòsit d'aigua de pluja.
   tina, dipòsit on hom prepara el bany per a tenyir (esp. el blau d'indi). Blau de tina.
   cubella, cup petit; també, dipòsit de pedra en el qual es rep l'oli que raja de la premsa.
   gresol o gresola (de l'oli, en un llum d'oli)
   culla, íd.
   
3. → pòsit.

© Manuel Franquesa

dipositador


© Manuel Franquesa

1. posar. He posat els diners al banc.
   col·locar
   deposar
   consignar
   confiar (a algú una cosa)
   imposar, dipositar diners en un compte, etc.
   segrestar, dipositar una cosa en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pertànyer.
   
2. (dipositar-se pron.) → posar -se.

© Manuel Franquesa

delegar (→)
enviar
trametre


© Manuel Franquesa

1. delegat (→)
   missatger
   ambaixador (en sentit ampli)
   enviat
   propi
   
2. parlamentari, diputat al parlament.
   senador, diputat al senat.

© Manuel Franquesa

1. v.
   redir, tornar a dir.
   repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit.
   manifestar (→)
   comunicar (→)
   fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més!
   saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia.
   clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc.
   cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar.
   sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot.
   parlar. Parlar bestieses.
   opinar, dir allò que hom opina.
   amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig.
   engegar. Engegar una mentida.
   deixar anar, íd.
   proferir. Proferir un insult.
   pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula.
   afluixar, íd.
   desfer-se (en excuses, compliments, etc.)
   enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa.
   declarar. Li declarà que l'estimava bojament.
   anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova.
   exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola!
   afirmar (→)
   protestar. No ‒protestà ell‒, això no ho he dit mai!
   borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls.
   cridar, dir una cosa cridant.
   vociferar, íd.
   recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud.
   subratllar, íd.
   prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions)
   esclatar (en injúries, en improperis)
   recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia.
   resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.)
   empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades.
   frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts.
   treure (una cosa) del pap, dir-la.
   buidar el pap, dir-ho tot.
   no quedar-ne ni una al païdor, íd.
   Antònims: Callar. Deixar de dir. No dir res.
   
2. (dir-se pron.) → anomenar -se.



Vegeu també:
dir²

© Manuel Franquesa

m.
Allò que hom diu.
dienda, dir de la gent.


Vegeu també:
dir¹


© Manuel Franquesa

1. Acció de dirigir.
   guiatge
   conducció (d'una empresa, de l'Estat, d'un exèrcit, etc.)
   govern
   timó (fig.)
   regnes (f. pl. fig.)
   fèrula, en la frase estar sota la fèrula d'algú, sota la direcció severa d'algú.
   regiment
   pòndol, regiment de la casa. Ella sola portava el pòndol de la casa.
   maneig. Dur el maneig d'una empresa, tenir-ne la direcció.
   administració
   gestió, acció de dirigir els afers d'una societat o d'una empresa.
   
2. Conjunt de persones encarregades de dirigir una empresa.
   plana major (d'una corporació, d'un estament, etc.)
   consell d'administració (d'una societat)
   junta directiva o simpl. directiva
   
3. El costat devers el qual hom va o dirigeix els seus esforços, etc.
   sentit. Girar en el mateix sentit, en sentit contrari.
   rumb
   tomb, direcció que pren una conversa, un afer.
   part
   costat
   cantó
   banda
   plom, direcció vertical, en frases com caure a plom, perdre el plom, estar fora de plom.
   sobrevent, la direcció d'on ve el vent (nàut.).
   
4. En direcció de: Del costat de. Se n'ha anat del costat de Barcelona. Dret a...
   Cap a... Vers, en la direcció de. Ençà. Enllà.

© Manuel Franquesa