1. → encarrilar.
   Posar una persona en el bon camí.
   acarrerar
   adreçar
   atraçar, indicar a algú el camí per anar a un indret. No em van saber atraçar i em vaig perdre pel camí.
   ensenderar, posar algú en el bon camí (esp. en sentit fig.).
   
2. (encaminar-se pron.)
   aviar-se
   arrumbar-se
   brocar (v. intr.), llançar un cavall devers un indret, encaminar-s'hi a cavall.
   Antònims: Descaminar (en sentit propi). Desencaminar (en sentit fig.).

© Manuel Franquesa

→ acanalar.
Compareu: encanonar


© Manuel Franquesa

→ endolentir -se.


© Manuel Franquesa

1. Poder d'encantament.
   encanteri
   màgia
   → sortilegi.
   
2. La cosa que produeix l'encantament, especialment en sentit fig.
   encís
   galanor o galanesa
   màgia (fig.). La màgia de la seva paraula.
   gràcia



Vegeu també:
encant²

© Manuel Franquesa

→ subhasta.


Vegeu també:
encant¹


© Manuel Franquesa

1. fadador
   enartador
   embruixador
   encisador o enciser
   enamorador
   galà
   garrit
   fer enamorar les pedres (hiperb.)
   ésser (una cosa) el cel (d'algú). Aquella dona era el seu cel.
   Compareu: bell, agradable
   
2. Ésser encantador (dit d'una persona):
   galanejar (v. intr.)

© Manuel Franquesa

encantació
embruixament (→)
fascinació
Antònims: Desencantament.


© Manuel Franquesa

1. En sentit propi: → embruixar.
   
2. Fig. → captivar.
   
3. (encantar-se pron.). Distreure's del que un fa sense motiu aparent. → badar.
   enfavar-se
   embadocar-se
   embadalir-se

© Manuel Franquesa

1. enfavat
   ésser un carallot (o un caramot)
   ésser un tòtil (o una tòtila)
   aturat (→)
   
2. (Dit d'un afer, etc.) → paralitzat.
   
3. Fig.: cor-robat

© Manuel Franquesa

m.
canat
canyissa
canyís
encanyissada, tanca, sostre, etc., fet de canyes.
cana, presa per a pescar el peix del riu feta amb canyes.


© Manuel Franquesa