1. → associació.
   
2. agrupament → grup.
   Antònims: Esparpell. Esparpellament.

© Manuel Franquesa

1. agremiar
   → associar, reunir.
   
2. (agrupar-se pron.)
   aglevar-se, esdevenir gleva.
   → reunir -se.
   
3. (Parlant de persones)
   escamotar-se, agrupar-se formant escamots.
   Antònims: Desbandar-se.

© Manuel Franquesa

aglevat
aflotonat
afolcat
→ agrumollat.


© Manuel Franquesa

1. escolta
   → observació.
   
2. Fig. → parany.
   
3. Estar a l'aguait: → vigilar.

© Manuel Franquesa

guaitar. És sinònim d'aguaitar, per bé que aquest implica la idea de guaitar des d'un lloc amagat, per sorprendre.
→ vigilar, mirar.


© Manuel Franquesa

emparament
sosteniment
cossol
→ resistència, suport.


© Manuel Franquesa

→ tolerable.


© Manuel Franquesa

1. sostenir
   suportar
   resistir. La biga no podrà resistir tant de pes. No sé com podeu resistir les seves impertinències (en aquest sentit: Cp. Permetre. Tolerar).
   cossolar, fornir suport.
   apuntalar, aguantar amb puntals una cosa.
   asprar o nasprar, aguantar una planta amb aspres o naspres.
   emparar, aguantar una cosa que amenaça de caure. L'armari hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans.
   tenir. Ell tenia la corda amb totes dues mans.
   servar, aguantar fort una cosa perquè no sigui emportada. Servar una corda.
   Antònims: Desaguantar. Deixar anar. Amollar.
   
2. Fig. Aguantar, una persona, una cosa desagradable. → suportar.
   
3. (aguantar-se pron.)
   resistir. La resclosa ha resistit a la riuada.
   sostenir-se
   tenir-se. Estic, de cansat, que no em puc tenir.
   emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder emparar amb la barana.
   
4. Fig. → contenir -se.

© Manuel Franquesa

subtilment
amb penetració


© Manuel Franquesa

1. Qualitat d'agut.
   acuïtat. L'acuïtat d'un so, d'una sensació.
   estridència (d'un so)
   enginy, agudesa d'enteniment.
   sal (fig.), agudesa de l'esperit.
   Compareu: finor
   
2. Dita aguda. → facècia.

© Manuel Franquesa