Es mostren 18141 resultats

aïllat


<title type="display">aïllat</title>

  1. isolat
    entotsolat
    solter, es diu d'un que viu tot sol. Vius massa solter, has de freqüentar més la gent (Alc.).
    enclavat, es diu d'un territori aïllat del gros del país al qual pertany. Llívia està enclavada a França.
    esporàdic. Això és un cas esporàdic. Blocs esporàdics, blocs de pedra aïllats, portats per les glaceres.
    Compareu: excepcional
  2. (Dit d'un edifici)
    a quatre vents. Una casa a quatre vents.
    envoltat
    tancat
    exempt



© Manuel Franquesa

aïllat

aimia

aimia

aïnar

aïnar

aïrar-se


<title type="display">aïrar-se</title>

irèixer-se
enfellonir-se
corruixar-se
enferestir-se
enfereir-se, posar-se com una fera.
enfurir-se
enfuriar-se
enfurismar-se
enfutismar-se o enfutimar-se
enquimerar-se
encolerir-se (lit.)
encrespar-se (fig.)
emmurriar-se, enutjar-se ostensivament.
emmorronar-se
embravir-se (també fig.). Embravir-se el mar, els elements.
arravatar-se
enrabiar-se
revoltar-se. Aquesta injustícia em revolta.
sulfurar-se. Aquella resposta impertinent el va sulfurar.
arborar-se
posar-se fet una fera (o una fúria)
esclatar la còlera (d'algú)
sortir de fogó
sortir de polleguera
bullir-li (a algú) la sang a les venes
encendre-se-li (a algú) les sangs
tenir un cop de sang (fig.)
pujar-li (a algú) la sang al cap
regirar-se-li (a algú) la bilis
treure el geni
treure salivera (fig.)
treure foc pels queixals
Compareu: indignar-se, alçurar-se, exaltar-se
Antònims: Desembravir-se.


© Manuel Franquesa

aïrar-se

aïrat

aïrat

aire


<title type="display">aire</title>

  1. airecel, aire llunyà quan no té altre fons que la volta aparent del cel. Davant nostre vèiem els arbres dibuixar-se a l'airecel.
    celistre, aire fred, acanalat, que passa per les obertures de la casa mal tancades.
    ambient. En aquella sala hi havia un ambient irrespirable (s'usa també en sentit fig.).
    atmosfera, porció d'aire continguda en un local. Al cafè hi havia una atmosfera irrespirable.
    baf, aire expirat per una persona o aire viciat d'un lloc reclòs.
    buf, aire que hom fa bufant.
    vent (→), aire posat naturalment o artificialment en moviment. Es feia vent amb un diari plegat.
  2. aparença.
  3. A l'aire lliure: A cel obert. A ple aire. A camp ras.
  4. Prendre l'aire: → airejar -se.



© Manuel Franquesa

aire

aireig

aireig

airejar


<title type="display">airejar</title>

  1. orejar
    ventejar
    ventilar
    Compareu: aerificar
  2. Fig. → renovellar.
  3. (airejar-se pron.)
    prendre l'aire
    orejar-se
    marinejar-se, rebre la marinada.
    ventilar-se
    Compareu: ventar-se, esventar-se



© Manuel Franquesa

airejar

airejat


<title type="display">airejat</title>

airejós, on l'aire circula lliurement.
airós. És un terrat molt airós.
Antònims: Anxovat. Enxubat. Encubat. Romàtic. Resclosit. Ofegat. Encofurnat.


© Manuel Franquesa

airejat

airós