1. Posar juntes persones o coses, fer-les anar juntes.
   rejuntar
   unir (→)
   reunir (→)
   afegir (→)
   acoblar
   encoblar
   agregar
   agombolar (≠ gomboldar). La gent s'havia anat agombolant al voltant de l'orador.
   aplegar
   apinyar. Els carreters s'havien apinyat vora el foc.
   acumular
   apariar, ajuntar dos (esp. mascle i femella) de manera que formin parella.
   aparionar, ajuntar dues coses de manera que formin parell. La seva feina consistia a anar aparionant les sabates del munt.
   annexar. Annexar un document a d'altres.
   adscriure, ajuntar o agregar algú al servei d'un cos o entitat. L'han adscrit a l'ambaixada de París.
   annexionar, annexar una regió, una província, etc.
   col·ligar, ajuntar en un sol concepte, en una proposició general.
   coaptar, ajuntar, adaptant-les l'una a l'altra, diferents parts, esp. d'un os trencat, d'una juntura dislocada.
   abocar, ajuntar les boques de dos recipients, de dues eines.
   fusionar, ajuntar, fent-ne un sol tot, diferents coses, esp. partits, interessos, etc.
   copular, ajuntar, acoblar.
   entestar, ajuntar dues coses ajustant-les per llurs caps o extrems.
   encadellar, ajuntar dues fustes o posts, etc., encaixant un crestall de l'una dins un solc de l'altra.
   acollar (≠ collar), ajuntar formant colla. Compareu: endollar
   connectar, establir un lligam estret entre coses de la mateixa naturalesa.
   associar, ajuntar, encadenar, en el pensament. Associar dues idees.
   articular (→), ajuntar dues parts no d'una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat. El cúbit està articulat amb l'húmer.
   atropar, ajuntar formant colla, munió.
   aglomerar. La gent es va aglomerant en les grans ciutats.
   apomellar, ajuntar flors, cireres, etc., formant poms o pomells.
   conjuminar. Tot s'ha conjuminat contra meu.
   acabalar. Acabalar riqueses.
   adunar, reunir, ajuntar.
   arramassar, ajuntar allò que és escampat.
   ramassar, íd. (ramàs = rascle).
   rasclar, aplegar palla, herba, etc., amb el rascle.
   afeixegar, ajuntar coses formant feixos.
   conglobar, ajuntar quelcom formant una massa atapeïda, arrodonida.
   recollir, ajuntar coses disperses, especialment per treure'n un profit.
   arremolinar, reunir les ovelles en un ramat.
   concentrar, ajuntar en un sol cos o massa.
   cabdellar, acumular contínuament. Els deutes cabdellen interessos (Alc.).
   compilar o recopilar, ajuntar en una sola obra materials procedents d'altres obres o documents.
   arreplegar (→)
   Compareu: adherir, conglutinar, aglomerar, barrejar
   Antònims: Desajuntar. Desunir. Desacoblar.
   
2. (ajuntar-se pron.)
   agomboiar-se, ajuntar-se dos o més per anar plegats.
   arruar-se, ajuntar-se formant una massa que es mou en un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble.
   arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit.
   embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres.
   entroncar. Aquest camí entronca amb la carretera de Barcelona.
   convergir o concórrer. Dues línies que convergeixen (o concorren) en un mateix punt.
   afolcar-se (Alc.), ajuntar-se formant com un folc o ramat.
   arraïmar-se, ajuntar-se formant com un raïm. Els badocs es van arraïmar al voltant del xarlatà.
   eixamenar-se, ajuntar-se (persones o animals) formant com un eixam.
   arremolinar-se. La gent s'arremolinava a les portes.
   Antònims: Desaplegar-se. Desajuntar-se.

© Manuel Franquesa

acervat
aterrossat
agrumollat
agrumat
grumollós
glevós
→ ajuntar.


© Manuel Franquesa

vinclament


© Manuel Franquesa

1. arraulir
   → abaixar.
   
2. Fig.
   conformar-se
   abaixar-se
   humiliar-se
   agemolir-se (fig.)
   accedir (→)
   
3. → agafar.
   
4. (ajupir-se pron.)
   agemolir-se
   agotzonar-se, ajupir-se, esp. darrere una mata o un marge, etc., per no ésser vist, per estar a l'aguait.
   prosternar-se
   corbar-se (en sentit propi i fig.)
   arrupir-se
   arraulir-se
   Antònims: Repanxolar-se: enarcar el cos traient la panxa enfora.
   → abaixar -se, conformar -se, humiliar -se.

© Manuel Franquesa

arrupit
culivat
cot o jup (el cap)


© Manuel Franquesa

1. ajustament
   adaptació
   encaix
   calibratge
   acoblament
   Antònims: Desajust.
   
2. → reunió, aplec.

© Manuel Franquesa

1. v. tr. Posar una cosa en justa proporció amb una altra, fer que un cosa vingui bé amb una altra.
   adaptar. Adaptar un tap a un orifici.
   conformar, ajustar a una norma, a allò que és ordenat per algú, a allò que és necessari.
   acordar
   acomodar
   encaixar, fer entrar una cosa dins una altra ajustadament.
   encadellar
   emmetxar. Es belluga perquè està mal emmetxat.
   encaixar. Encaixar la porta amb el bastiment.
   acoblar, unir dues peces entre elles de manera que ajustin perfectament.
   calibrar, donar a una cosa el calibre just.
   conjuminar, ajustar, posar d'acord diverses coses de manera que vinguin bé per al fi que es desitja.
   proporcionar. Proporcionar la pena al delicte, la recompensa al mèrit.
   sincronitzar, ajustar dues coses en el temps.
   engalzar, ajustar dins un galze.
   emmotllar (fig.), ajustar la conducta a una norma determinada. Cal emmotllar-se a les circumstàncies.
   cenyir, ajustar una banda de roba, un cinturó, etc., al voltant d'una part del cos.
   
2. (una porta, una finestra, etc.) → tancar.
   ajuntar. Ajuntar una porta, tancar-la sense passar el pany.
   
3. Concertar les condicions d'un contracte.
   concertar
   alfarrassar, ajustar a un tant alçat, esp. els fruits en verd.
   → acordar.
   
4. v. intr. Adaptar-se, una cosa, amb una altra. Aquesta porta no ajusta bé.
   encaixar. La porta no encaixa.
   quadrar
   casar. Aquests colors no casen.
   harmonitzar
   adaptar-se
   emmotllar-se
   venir bé
   venir just
   → avenir-se.

© Manuel Franquesa

anar (una cosa) com l'anell al dit
→ ajustar.


© Manuel Franquesa

→ matar.


© Manuel Franquesa

→ ajuda.


© Manuel Franquesa