alcovat, alcova gran.
penetrals (lit.)


© Manuel Franquesa

caramell. Moure un caramell.
→ confusió, esvalot.


© Manuel Franquesa

1. hàlit (poèt.)
   aflat o flat. L'aflat diví. Les serps amb llur aflat.
   esperit. Tapar els esperits, tapar l'alè, privar de respirar.
   buf, aire que hom produeix bufant.
   alenada, aire que surt dels pulmons en una respiració.
   baf, alè, esp. amb referència a la seva olor. Fas un baf d'alls que no es pot aguantar.
   
2. Exhalar l'alè: Alenar (v. intr.).

© Manuel Franquesa

1. Causar alegria a algú.
   omplir (algú) d'alegria (o de satisfacció, o de joia)
   produir (una cosa) gran alegria (a algú)
   refocil·lar
   dilatar el cor (d'algú)
   Compareu: satisfer
   
2. (alegrar-se pron.)
   realegrar-se
   congratular-se, alegrar-se amb algú per algun esdeveniment feliç. Em congratulo amb vós de la vostra guarició.
   felicitar-se
   gaubar-se
   exultar
   jubilar
   celebrar
   triomfar, alegrar-se d'un triomf.
   saltar d'alegria
   sentir plaer
   saludar (una cosa), alegrar-se'n. Saludar una bona notícia.
   tenir una viva satisfacció
   posar-se més alegre que unes pasqües
   Antònims: Entristir-se.

© Manuel Franquesa

1. Que sent alegria.
   joiós. Estic joiós del meu fill.
   gaudiós (Alc.)
   content. A casa, quan el pare està content, està content tothom.
   gojós
   campal
   satisfet
   boig d'alegria (hiperb.)
   esborneiat d'alegria (o de goig)
   exultant
   ple de joia
   estar trempat com un orgue, estar de molt bon humor.
   radiant (d'alegria)
   estar més alegre que unes pasqües
   tenir els alegrois, estar molt alegre.
   Antònims: Trist. Descontent.
   
2. Que d'ordinari està alegre, de caràcter o tarannà alegre, amic de l'alegria.
   jovial
   riallós
   rient
   rialler
   jocós
   bromista
   festiu, alegre en el dir, en les maneres.
   xalat, alegre i graciós.
   xalest, alegre, divertit.
   trempat. És un xicot molt trempat.
   trempat com un gínjol (o com un all, o com un pèsol)
   folgós, bromista, amic de paraules festives.
   barrilaire, amic de fer barrila.
   platxeriós, amic de la platxèria.
   humorístic, jocós.
   solacer, amic de divertir-se.
   tabolaire, amic de fer tabola o barrila.
   xiroi, d'un temperament alegroi.
   alegroi (Alc.)
   reginjolat o reixinxolat
   refocil·lat
   ésser alegre com un picarol
   ésser alegre com un pinsà
   riure-li (a algú) les orelles, ésser molt alegre, de bon humor.
   divertit
   enjogassat
   ésser un plaga, es diu de la persona que sempre parla o obra per riure. És el plaga del poble.
   Compareu: comare: amiga alegre.
   Antònims: Saturn. Taciturn. Sorrut. Malhumorós. Seriós.
   
3. Que denota alegria.
   jocund
   gai, d'una alegria plàcida.
   
4. Capaç d'infondre alegria (dit d'una cosa).
   exhilarant, que excita l'alegria.
   rialler o rient, d'aspecte delitós, que mou a l'alegria. Un paisatge rialler.
   gai
   letífic
   delitós
   divertit. Una festa molt divertida.
   carnavalesc, propi de l'alegria del carnaval.
   
5. Excitat lleugerament per la beguda.
   tenir els alegrois
   estar una mica begut

© Manuel Franquesa

1. alegrança
   letícia (lit.)
   joia
   goig
   gaubança
   jubilació, alegria expansiva.
   exultació, grandíssima alegria.
   jocunditat, alegria plàcida.
   satisfacció
   contentació
   jovialitat, alegria espontània, natural.
   alacritat, promptitud alegre a fer una cosa.
   Compareu: hilaritat, gaudi
   
2. alegrois, manifestacions d'alegria. Els nens, en veure el seu pare, quins alegrois!

© Manuel Franquesa

→ aletejar.


© Manuel Franquesa

teutó
tudesc (Alc.)
Compareu: germànic


© Manuel Franquesa

→ bufament.


© Manuel Franquesa

bleixar, alenar, esp. amb fatiga.
espirar. Jesucrist, llavors, espirà en ells i els digué...
→ respirar.


© Manuel Franquesa