1. acimat
   elevat
   airívol, elevat, exposat als vents.
   encimat, situat en un cim. Una ermita encimada en un pujol prop de la costa.
   encastellat, situat en un lloc alt.
   altívol. Un cingle altívol.
   enlairat
   encastellonat, situat en un lloc elevat, com acostumen a estar-ho els castells.
   alterós. Els masos alterosos patiren molt de la neu.
   soberg, que excel·leix per la seva alçària.
   eminent (en sentit propi i fig.)
   supereminent (fig.)
   excels, altíssim (fig.)
   suprem, el més alt de tots (en sentit fig.).
   sobirà (en sentit propi i fig.). El Pallars Sobirà.
   summe
   extrem, que està a un alt grau.
   abrinat, alt i prim.
   espigat, es diu esp. d'un noi o una noia.
   agegantat, d'estatura excessivament gran (dit sobretot d'una persona).
   esvelt, alt amb relació al seu gruix.
   ésser una pallanga (o un pallard, o un gànguil), dit d'una persona alta i malairosa.
   Antònims: Baix. Jussà.
   
2. (Parlant de la veu)
   fort. Parleu més fort, que no us sento.
   escardalenc, dit de la veu alta i prima.
   (Parlant d'un so)
   agut. També es diu parlant de la febre. Febre aguda.
   
3. Ésser alt: Altejar (v. intr.). Cimallejar, ésser el cimall (pròp., formar el cimall d'una brancada).
   Tenir d'alt: Alçar (v. intr.). No alça tres pams de terra.
   
4. m. dalt. Els dalts de la casa.

© Manuel Franquesa

→ entrada.


© Manuel Franquesa

→ molt (adv.)


© Manuel Franquesa

ara, altar en què s'oferien sacrificis.


© Manuel Franquesa

impressible, alterable per l'acció d'agents exteriors.
→ alterar.
Antònims: Inalterable.


© Manuel Franquesa

1. modificació
   deformació
   desnaturalització
   afecció, alteració produïda per una cosa en una altra.
   corrupció
   adulteració
   sofisticació
   trucatge
   maquillatge
   mudament
   diversificació
   variació
   contorbació (de l'ordre, l'ànim, etc.)
   depravació, alteració morbosa. La depravació de la sang, dels humors.
   enviliment, alteració en mal.
   desfiguració, alteració de la forma o de les faccions.
   degeneració, alteració en pitjor. La degeneració de les espècies.
   
2. En gram., alteració de l'ordre gramatical.
   hipèrbaton

© Manuel Franquesa

Estat del qui està alterat.
→ torbació, excitació.


© Manuel Franquesa

1. Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa.
   modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter.
   deformar, alterar una cosa en la seva forma.
   maquillar, alterar les faccions d'un actor, d'algú, per caracteritzar-les o embellir-les.
   trucar, alterar una cosa fent-la semblar el que no és.
   variar, fer diferent per un canvi parcial.
   diversificar, alterar una cosa fent-la diversa del que era.
   escalfeir, alterar per la calor.
   espatllar, alterar el bon estat o la bona marxa d'alguna cosa.
   depravar, alterar morbosament. Aliments que depraven els humors.
   embastardir, alterar quelcom fent-li perdre les qualitats de la raça.
   fer degenerar
   deformar, alterar la forma.
   descompondre. Una malaltia que descompon la sang.
   afectar. Aquesta pèrdua afecta granment la seva situació social.
   trastornar, alterar profundament l'arranjament, el bon ordre, el funcionament d'alguna cosa. La vida que fa li ha trastornat la salut.
   
2. Fer que una cosa sigui altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa.
   desnaturalitzar o desnaturar, alterar profundament una cosa, fent-li perdre les qualitats característiques. Alcohol desnaturalitzat (fet impropi per a la beguda).
   corrompre o podrir, alterar una substància fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp fàcilment el peix. Fig.: Un text corromput.
   falsejar. Falsejar el sentit d'una llei.
   falsar, íd.
   falsificar. Falsificar el vi.
   mistificar
   adulterar. Adulterar la llet, afegint-hi aigua.
   sofisticar. Sofisticar un aliment. Vi sofisticat.
   
3. Fer sortir una persona del seu estat d'ànim normal. (S'usa sobretot com a pronominal.)
   torbar
   trastornar
   commoure
   agitar
   afectar
   impressionar
   contorbar
   irritar
   excitar
   fer perdre els estreps
   Antònims: Asserenar. Calmar. Prendre-s'ho a la fresca.
   
4. (alterar-se pron.)
   passar-se. La llet comença a passar-se.
   florir-se
   resclosir-se, alterar-se lleugerament una cosa per falta de ventilació.
   degenerar (v. intr.)
   descompondre's, alterar-se, perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat.

© Manuel Franquesa

alterquejar
qüestionejar
→ disputar.


© Manuel Franquesa

→ disputa.


© Manuel Franquesa