Es mostren 10847 resultats

tibat, -ada

<title type="display">tibat, -ada </title>

    adj m f
  1. Qu’ei sometut ara accion de dues fòrces opausades.
  2. Persona que non se prèste ath tracte planèr damb es auti e que se compòrte damb aire de superioritat.

    3. Català: tibat -ada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tibat, -ada

adj m f Qu’ei sometut ara accion de dues fòrces opausades Persona que non se prèste ath tracte planèr damb es auti e que se compòrte damb aire de superioritat Català tibat -ada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tibetan, -a

<title type="display">tibetan, -a </title>

    adj m f Damb relacion ath Tibet.

    Català: tibetà -ana; tibetà m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tibetan, -a

adj m f Damb relacion ath Tibet Català tibetà -ana tibetà m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tidòc

<title type="display">tidòc </title>

    nòm m Que non sap arren o sap pòc en generau o en relacion a ua causa.

    Català: llanut -uda, neci nècia, ignorant


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tidòc

nòm m Que non sap arren o sap pòc en generau o en relacion a ua causa Català llanut -uda, neci nècia, ignorant © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tidon

<title type="display">tidon </title>

    nòm m Soc d’arbe talhat entà poder-lo cremar en larèr. Gròssa ascla deth huec.

    Català: tió


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tidon

nòm m Soc d’arbe talhat entà poder-lo cremar en larèr Gròssa ascla deth huec Català tió © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tier

<title type="display">tier </title>

    v tr
  1. Sostier ua causa. Ex.: Aquera estatgèra tierà toti aguesti libres. En Luishon en Bigòrra en diden ténguer.
  2. Portar laguens sòn, includir. Ex.: Guairi litres ten aguest barricòt?
  3. Emplegar. Ex.: Ties eth gredon?

    4. Català: 1. aguantar, sostenir, suportar: Aquell prestatge aguantarà tots aquests llibres; 2. contenir, incloure: Quants litres conté aquest barral?; 3. fer servir, emprar, usar: Fas servir el llapis?


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tier

v tr Sostier ua causa Ex Aquera estatgèra tierà toti aguesti libres En Luishon en Bigòrra en diden ténguer Portar laguens sòn, includir Ex Guairi litres ten aguest barricòt Emplegar Ex Ties eth gredon Català 1 aguantar, sostenir, suportar Aquell prestatge aguantarà tots aquests llibres 2 contenir, incloure Quants litres conté aquest barral 3 fer servir, emprar, usar Fas servir el llapis © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tier cas de

<title type="display">tier cas de </title>

    loc verb Auer present, préner en consideracion. Ex.: Non tenguec cas des solucions prepausades.

    Català: fer cas de, fer cabal de, tenir en compte: No va fer cas de les solucions proposades


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tier cas de

loc verb Auer present, préner en consideracion Ex Non tenguec cas des solucions prepausades Català fer cas de, fer cabal de, tenir en compte No va fer cas de les solucions proposades © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tiera

<title type="display">tiera </title>

    nòm f Conjunt de causes, restacades entre eres, que se succedissen es ues as autes.

    Català: reguitzell m, rastellera, tirallonga


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tiera

nòm f Conjunt de causes, restacades entre eres, que se succedissen es ues as autes Català reguitzell m , rastellera, tirallonga © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tifon

<title type="display">tifon </title>

    nòm m Vent violent qu’auance hènt grani cercles e virant rapidament sus eth madeish e acompanhat de pluges fòrtes.

    Català: tifó


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tifon

nòm m Vent violent qu’auance hènt grani cercles e virant rapidament sus eth madeish e acompanhat de pluges fòrtes Català tifó © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tigre

<title type="display">tigre </title>

    nòm m Animau mamifèr, carnivòr e predador, pròpri deth sud d’Àsia e de Siberia e que demore ena vòra des rius.

    Català: tigre -essa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tigre

nòm m Animau mamifèr, carnivòr e predador, pròpri deth sud d’Àsia e de Siberia e que demore ena vòra des rius Català tigre -essa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

tija

<title type="display">tija </title>

    nòm f Part dera planta que creish en sens contrari ara arraïc e que servís entà sostier es huelhes, es flors e es fruts.

    Català: tija


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tija

nòm f Part dera planta que creish en sens contrari ara arraïc e que servís entà sostier es huelhes, es flors e es fruts Català tija © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana